Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Pere Frederic Salvi Teyssonières
Disseny i arts gràfiques
Gravador occità.
Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els…
Salvador Artigas Sahún
Futbol
Futbolista i entrenador.
Format en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà al primer equip blaugrana la temporada 1930-31 Després de la Guerra Civil s’exilià a França i defensà la samarreta del Girondins de Bordeus 1938-39, del Le Mans Union Club 72 1939-44 i de l’Stade Rennais 1944-49 Posteriorment, jugà a la Real Sociedad 1949-52 Com a entrenador, s’inicià a l’Stade Rennais 1952-55, però també dirigí la Real Sociedad 1955-60, el Girondins de Bordeus 1960-67, el FC Barcelona 1967-69, la selecció espanyola 1969, l’Elx CF 1970-71, l’Athletic de Bilbao 1971-72 i el Sevilla…
Gironda
Regió administrativa
Departament francès de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Bordeus
ardit
Anvers d’un ardit encunyat a Barcelona (1614) i revers d’un ardit encunyat a Perpinyà (1611)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda, petita, de coure anglesa anomenada farthing
en anglès.
Fou encunyada també a Bordeus pels ducs d’Aquitània on era coneguda amb el nom gascó de fardin o hardin ja al s XIV com a equivalent d’una quarta part del gros, i també a Navarra segons consta l’any 1400 Incorporat Bordeus a França, sota el regnat de Lluís XI 1461-83 foren encunyats ardits d’argent hardit , en francès en aquesta ciutat i també a Nantes amb el valor de tres diners Els ardits estrangers circularen per Catalunya a partir de mitjan s XV, circulació que fou repetidament prohibida Tanmateix, durant l’ocupació francesa dels comtats de Rosselló i de…
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots…
Guillem II de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona i d’Empúries (848-850).
Era fill de Bernat de Septimània Bernat I de Tolosa i de Duoda i net de Guillem I de Tolosa A dinou anys ja era comte de Bordeus i duc d’Aquitània i de Gascunya, creat pel rei Pipí II d’Aquitània Fou fet presoner pels normands el 847 En deslliurar-lo, Pipí el feu comte de Barcelona per a compensar-li Bordeus De fet, Guillem, el 848 entrava dolosament a Empúries i a Barcelona, d’on sembla que feu occir els comtes Sunyer i Sunifred, respectivament Juntament amb el Rosselló, governà aquests comtats durant dos anys S'aprofità de l’ajut de l’emir ‘Abd-al-Raḥman contra el…
Vilanòva-d’Arnon
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de la Gironda, França.
Situada al S de Bordeus, hi ha indústria electrònica
Burdigalià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè marí, comprès damunt l’Aquitanià i sota el Languià.
El nom deriva del llatí Burdigala , nom de l’actual Bordeus
Victòria de l’exèrcit francès sobre els anglesos a Castillon
Victòria de l’exèrcit francès sobre els anglesos a Castillon Capitulació de Bordeus i fi de la guerra dels Cent Anys
Pierre Gaveaux
Música
Cantant, compositor i editor francès.
Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina