Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Gaspar Prieto
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mercedari 1594, féu els estudis a Valladolid, Toledo i Salamanca Després d’exercir diferents càrrecs de comanador dins l’orde fou elegit mestre general 1622-26 Assistí a les corts de Montsó 1626 i fou elegit bisbe de Solsona el 1630 però no arribà a prendre'n possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l’Alguer Sardenya, d’on fou lloctinent general 1631-32 Traslladat a la diòcesi d’Elna 1636, donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalanoaragonesa
Gregorio Rojo Sagredo

Gregorio Rojo Sagredo (davant)
ARXIU ROSET
Atletisme
Atleta i entrenador.
Especialitzat en fons i cros, inicià la seva trajectòria quan es trobava a Barcelona fent el servei militar Competí al RCD Espanyol 1940-45 i el FC Barcelona 1946-57 Guanyà catorze títols de campió de Catalunya, repartits entre el cros 1942, 1944, 1949, els 1500 m 1942, 1943, 1945, 1946, 1947 i els 5000 m 1943-46, 1948, 1949 Establí diverses plusmarques catalanes i estatals, de 2000 m, 5000 m i 10000 m, i aconseguí el rècord de victòries en la Jean Bouin 1941, 1943, 1944, 1945, 1948, 1952 En Campionats d’Espanya, aconseguí els títols de 1500 m 1945, 5000 m 1943, 1945, 1948 i 10000 m 1942…
Destino
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari en castellà fundat a Burgos el 1937 per un grup de catalans i promogut per Josep Vergés i Matas.
Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire…
Atapuerca

La cova del Mirador, a Atapuerca
Fundación Atapuerca
Jaciment paleontològic
Grup de jaciments fossilífers situats a la serralada d’Atapuerca (Burgos), notables per les restes d’homínids del Plistocè mitjà.
La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976 Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300000 anys i representen una població d' Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una edat de prop…
Trinitario Rubio Cuevas
Història
Divulgador de la memòria dels presos republicans conegut per Tario.
S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a…
Miguel Cabanellas Ferrer

El general Cabanellas Ferrer, passant revista a Burgos a un destacament de tropes marroquines, el setembre de 1936
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Durant la Segona República fou director general de la Guàrdia Civil El 18 de juliol de 1936 secundà l’aixecament militar Presidí la Junta de Defensa, com a general més antic, fins al nomenament 1 d’octubre del general Franco com a cap de l’estat i generalíssim
Gonzalo Martínez de Bizcargui
Música
Teòric musical basc.
Les seves dades biogràfiques són molt escasses Possiblement es formà a Salamanca Fou capellà de l’església de la Visitación, a Burgos En aquesta ciutat castellana desenvolupà gairebé tota la seva activitat professional Publicà dos llibres de teoria musical que foren molt influents en el seu temps Arte de canto llano y contrapunto y canto de órgano Saragossa, 1508 i Intonationes segun el uso de los modernos Burgos, 1515 Fins el 1550 es feren múltiples reedicions de la primera obra a Saragossa i a Burgos, mentre que de la segona en circulà una edició…
Philippe Biguerny
Escultura
Escultor renaixentista borgonyó.
El 1498 s’installà a Burgos, des d’on s’estengué la seva obra per tot Castella És autor del retaule de la capella del Conestable 1523-26, a la catedral de Burgos, en collaboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo 1524-27, i, en collaboració amb Berruguete, del cadirat del cor d’aquesta catedral La seva obra, model de correcció tècnica i d’expressivitat continguda, constitueix un bon testimoniatge de l’evolució plàstica castellana del primer terç del segle XVI
Simón de Colonia
Arquitectura
Arquitecte d’origen alemany actiu a Castella a la segona meitat del s XV i al començament del s XVI.
Establert a Burgos, acabà la Cartuja de Miraflores 1488, que havia començat el seu pare, Juan, i construí, al bell mig del deambulatori de la catedral, la Capilla del Condestable Pedro Fernández de Velasco ~1482-96, la seva obra més important de planta octogonal, coberta amb volta estrellada i calada a la part central, és un dels millors exemples de l’estil Isabel El 1497 anà a Sevilla, on treballà en les obres de la catedral 1497-1502 Novament a Burgos, acabà el cor de l’església de San Esteban 1502
Calixto Bieito Guerrero

Calixto Bieito Guerrero
© Paco Amate/ Teatre Romea
Teatre
Director de teatre.
Format a Barcelona, inicià la seva tasca creadora el 1985 amb el muntatge El joc de l’amor i de l’atzar , de Marivaux Destacà com a escenificador d’obres de Mercè Rodoreda com L’estació de les dàlies 1986 o Un dia 1993 i, particularment, de Shakespeare Els dos cavallers de Verona 1989, El somni d’una nit d’estiu 1991, El rei Joan 1995, La tempesta 1997, Mesura per mesura 1999, Macbeth 2001, Hamlet 2003 o El rei Lear 2004 El 1998 arribà a dirigir fins a quatre produccions alhora, entre les quals la peça musical de Schönberg Pierrot Lunaire i una agosarada versió de La vida es sueño de Calderón…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina