Resultats de la cerca

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…

Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella El 1385 es casà amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Roda El 1392 fou nomenat vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet Fou el darrer de la línia primogènita del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren 1424 a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren 1424 a la seva neboda filla de cosina germana…

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector…

S’estén majorment en el sentit de la longitud En general constitueix un contrafort, ramal o grup pertanyent a un sistema més gran Hom pot dir, per exemple, que la Sierra Madre Mèxic és com una prolongació meridional de les Rocalloses EUA, o que la Sierra Morena Andalusia constitueix de fet un vorell alçat i fracturat de l’antic sòcol de la Submeseta Sur Una serra pot ésser constituïda tanmateix per una sola unitat estructural Des del punt de vista climàtic i vegetatiu, o àdhuc humà, la serra constitueix una àrea de relativa diferenciació

Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat 1932, motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons distingint-se en el sabotatge de vies de comunicació i…

Es pot considerar el 1164 com la data del naixement del Castellnou d’Olivella Aquell any es redactà la carta de població que atorgaren Pere de Ferran i altres quatre propietaris a favor de Cabot i diverses altres persones que havien començat a treballar un pujol erm dins el terme del castell d’Olivella En aquest document s’estipulà l’obligació de fortificar el lloc en un termini de sis anys El 1264 és esmentada aquesta fortalesa amb el nom de Castellnou d’Olivella en una venda feta per Guillem Cabot a Ferran Cabot El Castellnou apareix documentat…

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil, i jugà al Barcelona Atlètic, el Sant Andreu, el Badalona i l’Europa Com a entrenador començà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol, dirigí l’Espanyol B i es feu càrrec del primer equip després de la cinquena jornada de la temporada 2002-03, en substitució de Juande Ramos En la catorzena jornada fou rellevat per Xabier Clemente També ha dirigit l’Hospitalet 1996-97, 2004-06, club amb què ostenta el rècord de partits a la banqueta 261, el Sabadell 2006-09 i la Gramenet 2010-11

Jugà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1967-68 jugà en el primer equip Tot seguit fitxà pel Sant Andreu 1968-71, el Sabadell i l’Sporting de Gijón 1971-72, i de nou pel Sant Andreu 1972-78 Actuava de defensa i, amb 332 partits, és el jugador que més vegades ha jugat amb l’equip andreuenc Fou cinc vegades internacional amateur Com a tècnic ha dirigit el Sant Andreu, l’Europa i el Mollerussa, entre d’altres

Lateral dret que jugà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Durant dues temporades 1957-59 actuà amb el Club Deportiu Comtal, filial barcelonista, i disputà un partit amb el primer equip blaugrana Posteriorment, milità cinc temporades amb el Racing de Santander 1959-64

Migcampista que jugà a la UE Horta 1950-51, el CE Manresa 1951-52, la UE Sant Andreu 1952-53, l’Espanyol 1953-58, el Real Oviedo 1958-61 i acabà la seva trajectòria al CE Manresa Jugà 102 partits a primera divisió i anà convocat per la selecció espanyola en una ocasió