Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
Creació a Barcelona de la junta regionalista d’adhesions al programa del general Camilo García Polavieja y del Castillo
Creació a Barcelona, arran de la desfeta colonial espanyola, de la junta regionalista d’adhesions al programa del general Camilo García Polavieja y del Castillo
Florián Rey
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic aragonès Antonio Martínez del Castillo.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio 1927, interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període La aldea maldita 1929 Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics
Castelló d’Encús
Llogaret
Llogaret del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església de Santa Maria, un edifici romànic tardà ara en ruïna, depenia de la de Sant Martí de Rivert Pertanyia a la comanda hospitalera de Susterris
el Castell de Vilamalefa
el Castell de Vilamalefa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu de Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta Gran part del territori és cobert per garriga en part, de propietat comunal, i algunes extensions, de pinedes L’agricultura de secà unes 1 300 ha hi és predominant hom conrea als bancals cereals i també ametllers, vinya, garrofers i oliveres El regadiu es limita a 70 ha Hi ha bestiar de llana La vila 69 h 2006 808 m alt és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell…
Estopanyà

Estopanyà
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Ribagorça, estès entre les serres de Sant Quilis (1.082 m alt.) i el Montferrús (774 m alt.) i el riu Guard i la Noguera Ribagorçana, límits orientals del terme.
La zona propera a aquest darrer riu, boscada és dominada per la roca Foradada congost cap al riu Guard i les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles Els conreus de secà hi són dominants El regadiu aprofita l’aigua de la font de les Olles, a Soriana La ramaderia oví i l’avicultura complementen l’economia Hi ha mines de manganès abandonades els anys vuitanta La vila 180 h agl 2001 730 m alt és a l’esquerra del barranc de la Foradada L’església parroquial posseïa el retaule d’Estopanyà Dins el terme hi ha el poble de Seganta, els despoblats de…
Yma Súmac
Música
Pseudònim de la cantant peruana Zoila Augusta Emperatriz Chávarri del Castillo.
Dotada d’un registre de soprano d’extensió excepcional, començà de molt jove la seva carrera professional El 1942 s’uní a l’orquestra del compositor Moisés Vivancos, amb qui es casà el mateix any i amb el qual enregistrà els primers discs El 1946 es traslladà als Estats Units, on es nacionalitzà el 1955 i on causà un gran impacte, tant per la seva veu i les seves actuacions com per l’exotisme del seu aspecte, fet que ella mateixa contribuí a difondre afirmava ser descendent directe d' Atahualpa , adaptant-lo a les modes de Hollywood Publicà discs d’èxit Flahooley , 1951 Legend of the Sun…
Salvador Hedilla Pineda

Salvador Hedilla Pineda
Arxiu Pere Ribalta - Fons Hedilla
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Emigrà a l’Argentina el 1901 Entre el 1903 i el 1911 participà en diverses competicions motociclistes i automobilístiques El 1912 retornà a Europa interessat per l’aviació i fou alumne de Robert Morane a l’escola d’aviació d’Issy-les-Moulineaux 1913 Guanyà la primera Copa Montañesa de Aviación 1914, un premi d’acrobàcia a Cuba 1914 i fou professor de l’Escuela Nacional de Pilotos de Getafe 1915 Al principi del 1916 fou contractat per l’empresa d’aviació catalana Pujol i Comabella Fou professor i primer director de l’Escola Catalana d’Aviació El 2 de juliol de 1916 realitzà el primer vol de la…
Chichén Itzá

El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina