Resultats de la cerca

Fundador i president de l’Esport Ciclista Mataró 1926 Organitzà la Festa del Pedal 1936, diverses curses de pista amb les figures de l’època, com Guillem Timoner, Federico Martín Bahamontes, Louison Bobet i Charly Gaul, arribades de la Volta a Catalunya i el Campionat d’Espanya de velocitat 1963 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme a partir del 1968

La seva acció al voltant del joc tradicional es remunta a 1988, quan va realitzar un vídeo del joc de les bitlles al Pallars Collaborà en l’organització del primer Campionat comarcal de bitlles al Pallars els anys vuitanta

Soci del Club Ciclista Gràcia, del qual fou també president 1939, 1984-87, competí fins a l’inici de la Guerra Civil Sota la seva gestió s’organitzaren diversos Campionats de Catalunya, el premi Campió de Campions, el Campionat de Barcelona 1945-52 i els Campionats d’Espanya per a amateurs 1947-54

Migcampista format a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, fou cedit a l’Argentona i el Granollers abans d’accedir al primer equip la temporada 1941-42 Fitxà pel Club Gimnàstic de Tarragona 1942-54, on disputà 324 partits oficials, 66 dels quals a primera divisió Posteriorment jugà mitja temporada al Club Esportiu Mataró i fou entrenador del Badalona, el Granollers i el Mataró, entre altres clubs

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Aconseguí un Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1947 i quatre d’Espanya, dos en la mateixa categoria 1944, 1946, un en vuit amb timoner 1950 i un altre amb iol de quatre 1945 Obtingué el títol d’entrenador estatal 1955 i internacional 1959 i el de jutge àrbitre internacional 1976 Entrenà l’equip juvenil del RCMB i el sènior del Club Marítim Banyoles 1966-68 Fou vocal de la Federació Catalana de Rem en representació dels àrbitres Rebé les medalles d’or del RCMB i de la Federació Espanyola de Rem 1988, i la de Forjadors de…

Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica