Resultats de la cerca

De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d’interessar a personalitats del país que s’ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828 Escriví, a més de novelles, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ‘L’aventura de la meva vida’, 1855, unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l’estat—, com I Spanien 1863, i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr 1835-72 Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen…

Estudià a l’Acadèmia Reial Danesa d’Art a Copenhaguen Viu a Berlín i treballa elements naturals com l’aigua, el gel, el vapor, la llum o els núvols, protagonistes de les seves installacions, però també treballa amb fotografia La seva obra destilla una clara línia nòrdica Lligats a la natura i als fenòmens naturals, els resultats sedueixen el públic per la forma com aquests aconsegueixen abstreure’l del que l’envolta, transportant-lo a algun lloc remot i misteriós The weather project Tate Modern Gallery, Londres, 2003-04 transformà la sala de la turbina en una emboirada posta de…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

El seu terme és totalment envoltat pel de la capital, a causa de l’expansió d’aquesta Conté una àrea d’esbarjo parc de Frederiksberg, zoològic de Copenhaguen, un sector residencial i una àrea industrial, amb fàbriques de conductors elèctrics i la fàbrica reial de porcellanes de Copenhaguen

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

Començà a estudiar la flauta de bec a tres anys i quan només en tenia cinc actuà a la Ràdio Danesa Debutà professionalment el 1969 a l’Auditori del Tívoli i aquest mateix any començà les classes amb Ferdinand Conrad a la Hochschule für Musik und Theater de Hannover Durant la dècada dels setanta desenvolupà la seva carrera de solista amb aparicions regulars a Europa i l’Amèrica del Nord, convidada a tocar per directors com Claudio Abbado, Christopher Hogwood, Neville Marriner o Vladimir Spivakov Des del 1992 toca sovint amb el seu marit, el guitarrista i llaütista Lars Hanniba, amb qui ha…

Debutà el 1921 com a Don José Carmen a Neustrelitz, i entre el 1927 i el 1930 actuà sovint als teatres d’òpera d’Altenburg, Basilea i Colònia, abans d’ingressar a la Staatsoper de Berlín Del 1933 al 1939 cantà al Festival de Salzburg, on es destacà especialment en el repertori mozartià El 1934 i el 1936 interpretà papers wagnerians a Bayreuth, i després de la Segona Guerra Mundial actuà assíduament a les òperes de Berlín i Viena El 1937 participà en el mític enregistrament de La flauta màgica sota la direcció de Thomas Beecham, òpera en l’estrena de la qual havia intervingut, a Barcelona,…

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’atonalisme, visible…

Es formà musicalment a Brusselles, on guanyà diversos premis de composició i de piano del conservatori de la ciutat Fou el mestre de capella del duc de Weimar des del 1858, any en què succeí a Franz Liszt en el càrrec Compongué diverses òperes, com ara Le roi Edgard i Frauenlob 'Lloança de les dones', i escriví també música incidental per a l’obra de teatre Nibelungen , inspirada en la Trilogia dels Nibelungs , del dramaturg Friedrich Hebbel, i per a Èdip rei , de Sòfocles Aquestes obres, llevat de la música per a Faust , de JW Goethe, no obtingueren gaire ressò, malgrat les bones crítiques…

Es dedicà a l’anàlisi i a la teoria de la mesura