Resultats de la cerca

Fou jugador del FC Barcelona i del Rugby Club Cornellà durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta Disputà un partit amb la selecció espanyola Ja retirat, exercí d’entrenador del RC Cornellà Amb el Cornellà arribà a ser capità i després entrenador

En la posició de collocadora, començà jugant al Club Medina de Barcelona, amb el qual fou campiona de Lliga 1975 i de la Copa de la Reina 1977 Posteriorment passà al Cornellà Sota el nom de CPAR Cornellà guanyà una Lliga 1980 i disputà la Copa i la Recopa d’Europa El 1982 aconseguí el doblet quan l’equip, amb el nom d’AE Cornellà, es proclamà campió de Lliga i de la Copa de la Reina L’any següent, fitxa per l’Espanyol-Cornellà El 1984 aconseguí la Copa de la Reina i el 1985, el seu darrer any com a jugadora, un nou doblet, en guanyar la Lliga i la Copa El 1987 rebé un homenatge…

Rematadora que vestí les samarretes del Cornellà i de l’Espanyol durant la dècada dels vuitanta Començà al CV Cornellà, equip amb el qual debutà en la màxima categoria i participà en la Recopa d’Europa 1979 Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i la Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà, amb el qual aconseguí dues Lligues 1985, 1988 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i absoluta

Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines

Procedent del Vic, fitxà per l’Espanyol el 1982, quan l’AE Cornellà es convertí en l’Espanyol-Cornellà Amb l’equip blanc-i-blau guanyà dues Lligues 1985, 1988 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 La seva germana Isabel també fou jugadora de voleibol

Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…

Existia ja el 1060 El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca, regit per donats d’ambdós sexes El 1242 l’església de SantPere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges El superior de la casa rebé el nom de paborde de SantPere, i era un membre de la comunitat de Cornellà Després de la secularització 1592 continuà essent una dependència teòrica de la collegiata de Cornellà L’església, romànica, fou restaurada el 1627 Es feren…

Pivot que s’inicià al CB Cornellà, passà per l’AEJ Riera de Cornellà i pel CB Santa Rosa de Lima-Horta, i completà la seva formació en l’equip júnior del Segle XXI 2001-03 Jugà a l’AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa 2003-06, 2007-08, el CB Islas Canarias 2006-07, el Santa Rosa de Lima 2008 i el CB Olesa 2009-11 La temporada 2011-12 fitxà pel CB Puig d’en Valls eivissenc

Jugà en la posició de collocadora i també de rematadora Vestí la samarreta de l’Agrupació Esportiva Cornellà fins el 1982, any que l’equip es convertí en l’Espanyol-Cornellà Es retirà temporalment per maternitat la temporada 1985-86 En el seu palmarès destaquen quatre Lligues 1980, 1982, 1988, 1991 i cinc Copes de la Reina 1982, 1984, 1986, 1990, 1992 Formà part de la selecció espanyola la dècada de 1980 i disputà diversos campionats internacionals, entre els quals, l’Spring Cup

Fundat el 1954 per treballadors de la fàbrica Siemens, nasqué amb el nom de Club de Béisbol Dinámico Siemens Durant la dècada de 1960 guanyà diversos Campionats d’Espanya en categoria juvenil, així com un Campionat de Catalunya 1965 Destacà l’entrenador Joan Bonich i els jugadors José Giménez, Juan Antonio García, José Merino, Licesio Fernández, Enrique de la Torre, José Ramón Quadrado i Juan Lorenzo Fuentes Entre els presidents destacà Manel Baiges i Masip, president de la Federació Catalana de Beisbol durant els anys vuitanta Desaparegué el 1995