Situació
La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG752720.
Història
La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú. Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri.
Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del delme d’Orfes i uns béns a Cabanelles. Un segle més tard, un altre Pere de Cornellà, cavaller, fou vaguer de Girona i de Besalú i, l’any 1339, comprà a Ponç de Rocabertí el castell de Sales.
Tal com diu Manuel Grau, en morir Pere, el patrimoni familiar dels Cornellà fou repartit entre els tres fills. El fill gran, Jaume, rebé la senyoria de Sales (que va vendre el 1360), fou conseller i majordom de Sibil·la de Fortià i es casà amb Sibil·la des Prat, que posseïa el forn de Besalú; segons Ramon Grabolosa, es quedà també la casa pairal (la Casa Llaudes) que tenien els Cornellà de Besalú al prat de Sant Pere. El fill segon, Bernat, fou veguer de Girona i de Besalú i sembla que tingué drets a la Força o Catllar de la vila de Besalú. El tercer fill, Berenguer, esdevingué possessor de la casa forta d’Orfes.
Aquests cavallers, segons els estudis de Manuel Grau, tingueren tractes freqüents amb els jueus de la població de Besalú, dels quals, alguna vegada, reberen diners. L’any 1361, hi ha documentat un donzell anomenat Bernat de Cornellà, que tenia un escuder que es deia Gil Periç. L’any 1368, Ishaq de Blanes va vendre a Jaume de Cornellà un pati “prop la schola dels jueus”, que fou revenut l’any 1378. El 1400 Bernat de Cornellà se n’havia anat a viure a Girona.
Segons Ramon Grabolosa, els béns que els Cornellà tenien a Besalú, a la meitat del segle XV, estaven a mans d’un Bernat de Cornellà. L’any 1476, la casa fou adquirida per la família Llaudes. (JBM)
Casa
En el seu estat actual, la Casa Llaudes és un edifici amb una estructura força complexa, centrada per un pati amb galeria, sens dubte l’element més vistent i notable de tot el conjunt.
Planta baixa, a escala 1:200, de la casa senyorial.
J. Albesa-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
Des de la porta principal hom travessa un profund vestíbul, cobert amb volta d’aresta, fins arribar al pati. Aquest consta de dos pisos de galeries a tres de les cares. L’inferior té unes grans arcades i el superior forma un porxo d’arcades suportades per columnes amb base i capitells de tipus mensuliforme. L’accés a la galeria superior es fa a través d’una escala exterior, que sembla en certs aspectes una reforma posterior a la fase inicial de construcció, ja que tapa una arcada de la planta baixa.
Les sales i les dependències del conjunt de la casa han estat molt transformades per tal com ha estat, i és encara, habitada, la qual cosa ha donat lloc a reformes constants i redecoracions, que en el moment actual tendeixen a fer-li recuperar els seus elements originals, gràcies al zel dels seus propietaris.
A la planta baixa hi ha dues sales cobertes amb voltes de canó, fetes de pedruscall, amb uns arcs torals i diverses portes que s’obren a la galeria inferior i que, per la factura, hom pot considerar que pertanyen a les primeres fases de construcció, especialment per la similitud del seu aparell, de còdols i petits carreus, encastat irregularment en morter de calç.
Al pis superior les transformacions han estat més profundes i es fa difícil escatir, llevat de la galeria del pati, l’adscripció a l’època medieval de les peces. Sembla, però, prou clar que la sala co municada amb la galeria i els finestrals sobre el Prat de Sant Pere es correspon, en els seus elements bàsics, amb l’obra del pati. Aquesta sala, de planta quadrada, suporta el seu embigat amb un gran arc de mig punt, paral·lel a la façana, definint dues crugies, dins la tipologia de sales amb arcs de diafragma, que seria comuna en l’arquitectura civil a partir del segle XIV.
De tota l’estructura de la Casa Llaudes no hi ha dubte que l’element més important és el pati, concebut amb un llenguatge arquitectònic romànic, però anticipant ja el que havia d’ésser la forma clàssica del pati civil del gòtic català. Cal situar la seva construcció després de l’any 1171, data en què fou concedida l’autorització per edificar al Prat i que s’avé perfectament amb la tipologia dels seus elements arquitectònics. D’altra banda, la seva irregularitat, la manca d’una quarta galeria i l’especial planta de la casa, com també el fet que l’escala tapi una arcada del pis inferior, semblen indicar que la casa és el resultat de la reforma d’una edificació existent, que devia tenir una mateixa tipologia, com és ara un pati central. Tant si acceptem aquesta hipòtesi, com si considerem la casa com una obra unitària (totes dues possibilitats, d’altra banda, són prou raonables), el que sembla clar és que la casa encaixa en la tipologia d’edificacions dels encontorns, la qual cosa pot indicar que la zona era construïda en aquell moment i que, per tant, la Casa Llaudes fou concebuda com un edifici urbà entre mitgeres. L’estat actual de l’edifici no permet de respondre amb precisió a aquests interrogants i a d’altres que plantegen les seves estructures.
Malgrat aquests dubtes, l’interès de la Casa Llaudes dins el conjunt de l’arquitectura civil medieval és excepcional per tal com és l’únic exemple clar conservat, anterior al segle XIV, de la tipologia que fou dominant en l’arquitectura civil urbana d’època gòtica. Aquesta casa té un precedent al segle XI, sembla que prou clar, en el palau dels Montcada, de Vic, que es conserva, però, en un estat força més fragmentari que no pas la Casa Llaudes. (JAA)
Bibliografia
- Ramon Grabolosa i Puig-Redon: Besalú, un país aspre i antic, ed. Montblanc-Martín, Granollers 1973, 2a. ed., pàgs. 192-193.
- Josep Maria Corominas i Planellas i Jaume Marquès i Casanovas: La comarca de Besalú, dins Catálogo Monumental de la provincia de Gerona, Diputació Provincial de Girona, Girona 1976, pàgs. 63-65.
- Manuel Grau i Montserrat: Los judíos y la nobleza en el antiguo condado de Besalú (siglo XIV),“Annals 1978”, Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca, Olot 1979, pàgs. 72-78.