Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
fireta
Folklore
Estris de cuina petits, fets de terrissa, de llauna, etc, per a jugar a cuinar.
Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al País Valencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta
El València guanya la Supercopa de futbol
El València CF s’adjudica la Supercopa de futbol en superar el FC Barcelona en l’eliminatòria jugada entre diumenge passat i avui A Mestalla el València va guanyar per 1 a 0, amb gol de Claudio López, mentre al Camp Nou els dos equips empataven a tres, amb gols de Kluivert 2 i Ronald de Boer pel Barça i Albelda, Sánchez i Farinós pel València Amb Van Gaal d’entrenador, el Barça ha perdut les tres darreres finals de la Supercopa
Travessia Tussols-Basil
Natació
Cursa de natació disputada a Olot des del 1953.
Organitzada pel Club Natació Olot, té un recorregut de 800 m pel riu Fluvià, entre els paratges coneguts com Tussols i Basil És de caràcter amateur i se celebra l’últim diumenge d’agost L’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR organitzà amb altres penyes, a l’estiu del 1953, la primera edició de la travessia, que guanyà Manuel Masferrer El 1988 s’assolí la màxima participació, amb 381 nedadors David Meca 1995 i Maria Àngels Bardina 1996 establiren els rècords de la prova
les Estunes

Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
festa de la Llum

Dibuix que representa la Misteriosa Llum de Manresa
Folklore
Festa que hom celebra a Manresa, el dia 21 de febrer, commemorant el prodigi d’una llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la dita ciutat, el 21 de febrer de 1345.
Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345
Atemptats contra dues esglésies coptes a Egipte
Prop de cinquanta cristians coptes moren a Egipte en atemptats perpetrats durant les celebracions del diumenge de Rams Les explosions tenen lloc a les esglésies de Sant Jordi de la ciutat de Tanta i a la de Sant Marc d’Alexandria En aquesta església, hi celebrava la missa el cap de l’Església copta Tauadros II, el qual en surt illès L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat, i el president egipci ordena el desplegament de l’exèrcit en diversos punts del país
fermentum
Cristianisme
Fragment de pa eucarístic que el papa enviava cada diumenge als preveres de Roma en senyal d’unitat.
Setmana Santa
Cristianisme
Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.
Centre de l’ any litúrgic , es caracteritza per la commemoració solemne de la mort i resurrecció de Crist Els actes religiosos han tingut, a més de llur sentit litúrgic, un marcat caràcter popular i folklòric començaven pròpiament el Dimarts Sant , en què se celebrava a Barcelona fins el 1863 la processó “dels esclaus”, i s’iniciava a les parròquies, sobretot rurals, el salpàs , excepte a les Balears que es feia el dissabte de Glòria i continuava després de Pasqua El Dijous Sant el matí era destinat a les cerimònies de la catedral benedicció dels sants olis i reconciliació dels pecadors i a…
Fira del Gos Caçador d’Arbeca
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra a Arbeca des del 1985.
Promoguda per l’Ajuntament, té lloc, habitualment, el diumenge més proper a Santa Caterina, el 25 de novembre Nasqué com una activitat dinamitzadora de la centenària Fira de Santa Caterina, justificada pel fort arrelament que la caça menor amb gos té a la població S’hi fa una mostra de gossos de caça, de tipus local, una mostra de taxidèrmia cinegètica, parades d’utillatge per a caçar i per als gossos, i una mostra d’animals cinegètics vius, entre d’altres És visitada per unes 10000 persones
Dissabte Sant
Cristianisme
Dissabte de la Setmana Santa, segon dia del tridu pasqual.
Segon dia del tridu pasqual, tradicionalment ha estat dia de dejuni, però no pas penitencial, sinó de vetlla en l’esperança de la resurrecció de Jesús Hom no hi celebra l’eucaristia ni cap altra reunió litúrgica, si no és la darrera preparació baptismal dels catecúmens L’expressió Dissabte de Glòria deriva del fet que la resurrecció fos celebrada ja la vigília del diumenge de Pasqua, però ha caigut en desús als Països Catalans en virtut de l’actual ordenació litúrgica de la Setmana Santa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina