Resultats de la cerca

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans

La Universitat Pompeu Fabra de Barcelona acull les sessions del congrés Cristianisme, Església i Societat al segle XXI, convocat per una desena d’entitats cristianes que mantenen una actitud crítica amb la manca de renovació de l’Església Catòlica Jordi Porta, president de la Fundació Bofill, llegeix dilluns la declaració final del congrés, en què es demana una Església menys autoritària i burocràtica i més oberta a la collaboració amb les altres forces socials

Formada cinematogràficament al Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, debutà en el llargmetratge amb el documental El cielo gira 2004, una pellícula sobre l’ocàs del món rural rodada al seu poble natal, Aldealseñor, guanyadora de diversos premis Posteriorment dirigí Mercado de futuros 2011, un documental sobre la despersonalització dels espais urbans i el mercat immobiliari que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica global

Director tècnic de Metales y Platería Ribera SA Presidí l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Degà del Collegi Oficial d’Engiyers entre el 1966 i el 1975, contribuí a la catalanització de l’entitat i a la recuperació de la memòria del gramàtic i enginyer Pompeu Fabra Fundador d’Òmnium Cultural l’any 1961, en fou president del 1978 al 1984 Fou també president del Secretariat d’Orfeons de Catalunya fins el 1982

El 1982 fundà el Club Ciclista Montgrí, on exercí de president durant dotze anys i després de vicepresident El 1986 inicià activitats de ciclisme infantil i el 1990 incorporà la secció de bicicletes tot terreny amb la creació d’un equip de descens format per Fina Soler i Josep Permanyer, entre d’altres A partir del 1996 gestionà un equip femení i un altre de juvenils i organitzà competicions de ciclisme femení com el Memorial Fabra durant deu edicions

En ocasió del 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el cens "Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis", la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9161 persones deportades registrades, de les quals entorn de 2000 són catalanes En l’elaboració del cens hi han collaborat l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra

Fou constituït el 1996 i és format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya —Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya— La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres

Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano

Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial hagué de tornar a Barcelona Fou acusat de collaboració en els fets de Prats de Molló i fou empresonat Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà Les Edicions de l'Arc de Barà , que publicà obres de caràcter socialista Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra Ingressà al Partit Català Proletari i el 6 d’octubre fou ferit al local del CADCI morí poc després

La gramàtica grecollatina es fonamentà bàsicament en les categories de la lògica, sobretot aristotèlica, i tingué una orientació predominantment normativa Aquest caràcter lògic i normatiu persistí al llarg de les edats mitjana i moderna, fins a l’aparició de la nova lingüística, al s XIX filologia, Grammaire générale et raisonnée, lingüística A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d’aquest…