Resultats de la cerca
Es mostren 3326 resultats
aliatge ferri
Tecnologia
Aliatge en el qual l’element fonamental és el ferro.
Són els aliatges més emprats i superen de molt tots els altres en tonatge Els dos tipus més importants són el ferro colat en totes les seves varietats, producte dels alts forns, i l'acer, producte de l’afinació del ferro colat amb addició eventual d’altres elements
goethita

Goethita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro hidratat, FeO(OH).
És anomenada també ferro acicular Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És d’hàbit generalment tubular, prismàtic o en agregats Pot ésser de color marró fosc a groguenc o marró vermellós en les varietats terroses Té un esclat metàllic, de vegades mat, una duresa de 5-5,5 i una densitat de 3,3-4,3 La goethita s’origina per meteorització dels minerals ferrífers siderita, pirita, magnetita o glauconita en condicions oxidants a la temperatura ambient, o també per precipitació directa en l’aigua de mar o en llacs o pantans És el principal constituent de la limonita
Pere Urgellès i Marquès
Escultura
Pintura
Escultor de figures de ferro i pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona, fou professor d’escultura de ferro a l’Escola Massana Dirigí el Taller de Ferros Artístics Urgellès Com a pintor exposà individualment a Barcelona 1978 i Sitges 1979
anèmia ferropènica
Patologia humana
Anèmia caracteritzada per la disminució o absència dels dipòsits de ferro a l’organisme, baixa concentració sanguínia de ferro, baixa saturació de transferrina i baixa concentració de l’hemoglobina o de l’hematòcrit.
És el tipus d’anèmia més freqüent en la població general, i la deficiència nutricional més comuna a tot el món Les causes d’anèmia ferropènica més freqüents són un augment de la utilització del ferro per gestació, alletament o creixement corporal ràpid en la infància, les pèrdues fisiològiques durant la menstruació o pèrdues patològiques com hemorràgies i les alteracions en l’absorció del ferro per dietes insuficients o per trastorns de l’absorció Una anèmia ferropènica lleu pot no presentar símptomes Si aquesta és més accentuada, és freqüent presentar irritabilitat…
forca

Forques de fusta (esquerra) i de ferro (dreta)
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
masser
Tecnologia
Massa esponjosa de ferro obtinguda en el procediment de la farga catalana.
És constituït per una mescla de cristalls de ferro i ferro líquid, i la seva temperatura sortint del forn és lleugerament superior a l’eutèctic 1 145°C L’escòria continguda en el masser és separada per l’acció del mall
canelobre

Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…
pirrotina
pirrotina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, Fe 1 - x
S.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric
cultura de Hallstatt
Prehistòria
Primer període de l’edat del ferro centreeuropea.
Prengué el nom d’una important necròpoli de túmuls d’incineració i inhumació, descoberta el 1846 a la localitat de Hallstatt, a l’Alta Àustria, molt rica en materials metàllics, la majoria dels quals importats, fet que sembla relacionar-se amb l’explotació d’una important mina de sal La metallúrgia del ferro arribà a terres austríaques des de Grècia i d’Itàlia, i s’estengué cap a l’W, en direcció al Rin, al S d’Alemanya, a Suïssa, a França i a Catalunya Dividida en dues fases, la primera 700-600 aC es caracteritza per un tipus d’espasa llarga de ferro, i la segona…
amarantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de ferro hidratat, FeSO4(OH)·3H2O.
Cristallitza en el sistema triclínic, i forma agregats radiats i exfoliables, del color bru de l’òxid de ferro Té ratlla groguenca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina