Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
màquina de bitlles
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació del tissatge per a enrotllar el fil de trama en les bitlles.
El fil d’alimentació, que es pot presentar en forma de bobines còniques o cilíndriques, corones de filatura, fusades que es desenrotllen en sentit axial sense voltar, o bé de madeixes, rodets o corones que es desenrotllen tangencialment voltant sobre un eix, passa, en el primer cas, per un tensor, i en el segon, per un compensador elàstic, i es dirigeix després al guiafils, que amb el seu ràpid moviment de vaivé distribueix el fil sobre la bitlla tot produint un enrotllament encreuat Aquest vaivé, de longitud més curta que la bitlla, va avançant lentament des de la…
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una mateixa partida, per tal d’…
purgador
Indústria tèxtil
Aparell que controla el gruix del fil que passa a través seu i el talla o el trenca quan es presenta algun defecte i, un cop tret el defecte, el fil és nuat i l’operació continua.
Els més antics actuaven mecànicament i tenien només una làmina metàllica amb una ranura que deixava passar el fil però no les parts més gruixudes que la ranura Modernament, hom els va substituint per purgadors electrònics, els quals detecten els defectes òpticament o per capacitat elèctrica El senyal donat, degudament ampliat, provoca la parada de la màquina o el tall del fil
corda
Música
Fil cilíndric de determinats instruments la vibració del qual en produeix el so.
Les matèries utilitzades són el fil metàllic, la tripa torçuda, recoberta de seda o de filferro en hèlice
S
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió S quan, posat verticalment, les seves espires es veuen inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra S
filat
Tecnologia
Teixit de fil metàl·lic (generalment de filferro) o de plàstic emprat per a tancar una obertura o formar un clos.
Hom classifica els filats segons el diàmetre del fil i l’obertura de la malla Els filats de fil prim i malla grossa són nuats filat de galliner si la malla és més petita, són simplement teixits filat de conillera , i si els fils són més gruixuts i rígids, hom els fixa encaixant-los en secs efectuats prèviament o mitjançant soldadura elèctrica
Z
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió Z quan, posat verticalment, hom veu les seves espires inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra Z La torsió Z és anomenada també torsió esquerra
pèndol de torsió
Física
Sistema constituït per un sòlid suspès d’un fil molt prim, generalment metàl·lic, que oscil·la a l’entorn de l’eix constituït pel fil i a causa de la seva torsió.
El moment del parell de torsió respecte a l’eix és proporcional a l’angle de torsió i, per tant, el pèndol agafa un moviment sinusoidal el període del qual és on I és el moment d’inèrcia del sòlid respecte a l’eix d’oscillació i C la constant de torsió del fil
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina…
trama
Indústria tèxtil
Fil o conjunts de fils que van de vora a vora d’un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d’ordit.
En un teixit pot haver-hi diverses trames, cadascuna de les quals requereix una llançadora en el teler Cada fil de trama en el teixit és anomenat passada La preparació de la trama consisteix a enrotllar el fil procedent de fusades, bobines o madeixes, en bitlles mitjançant la màquina de bitlles Els telers sense llançadora s’alimenten directament a partir de bobines