Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
Ricard Herrero Alcón
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació, waterpolo, salts i sincronitzada.
Adscrit al collegi català 1958 i al comitè espanyol 1960, el 1971 començà a arbitrar partits internacionals de waterpolo i el 1978 fou reconegut per la Lliga europea de natació LEN i per la Federació Internacional de Natació Amateur FINA Estigué vinculat al Club Natació Catalunya ja que havia estat jugador de waterpolo els anys quaranta El collegi català el nomenà membre de mèrit 1983 i la federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze 1973, d’argent 1980 i d’or 1986
La mucosa respiratòria
Anatomia humana
Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa , una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc , una substància viscosa que la recobreix formant una pellícula fina Per sota de la mucosa hi ha la sub mucosa , constituïda bàsicament per teixit conjuntiu Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria Com totes les mucoses, la respiratòria es…
cloromonadofícies
Botànica
Classe d’algues unicel·lulars, inclosa en el gran grup dels cromòfits.
Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les…
soleta
Música
Coixí adherit a la part interior de les claus (clau 2) d’alguns instruments aeròfons per a tapar hermèticament els forats del tub acústic.
Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
patentatge
Tecnologia
Tractament isotèrmic aplicat als filferros d’acer amb un elevat contingut de carboni
Té com a objectiu conferir-los una microestructura amb perlita fina que permeti treballar-los posteriorment en fred Consisteix a sotmetre els filferros a austenització i a refredar-los posteriorment de manera escalonada submergint-los en un bany de plom o de sals a una temperatura entre 450 i 550 ºC El patentatge s’aplica a filferros d’acer d’un diàmetre entre 5 i 15 cm i amb un contingut de carboni entre 0,35% i el 0,8% El bany de plom, a causa de la seva toxicitat, actualment s’ha substituït gairebé arreu per un bany de sals
cala de Culip

Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del s I dC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina