Les vies respiratòries són recobertes internament per una mucosa o túnica mucosa, una mena de membrana que revesteix les cavitats viscerals que es comuniquen directament o indirecta amb l’exterior; la denominació d’aquest tipus de membrana fa referència al moc, una substància viscosa que la recobreix formant una pel·lícula fina. Per sota de la mucosa hi ha la submucosa, constituïda bàsicament per teixit conjuntiu. Allí hi ha els vasos sanguinis i algunes glàndules les secrecions de les quals desemboquen a l’interior de la cavitat aèria.
Com totes les mucoses, la respiratòria es compon bàsicament de dues capes: en contacte amb l’exterior, una capa de teixit epitelial, l’epiteli, caracteritzat pel fet que és format exclusivament per cèl·lules; per sota, una capa de teixit conjuntiu, denominada còrion o làmina pròpia, constituïda per cèl·lules, fibres i substància intercel·lular. En realitat, ambdues capes, l’epiteli i el còrion, són separades per la membrana basal, una capa fina formada per substàncies inertes. L’estructura bàsica de la mucosa es manté al llarg de totes les vies respiratòries, però les seves característiques varien d’un òrgan a un altre.
La capa més externa, l’epiteli, és força diferent a les diverses parts de la mucosa respiratòria, segons les particularitats de cadascun dels òrgans. Bàsicament, als diversos òrgans de les vies aèries es diferencien dues menes d’epiteli especialitzat: l’epiteli cilíndric ciliat pseudostratificat i l’epiteli pla estratificat no queratinitzat.
L’epiteli cilíndric ciliat pseudostratificat recobreix la major part de les vies aèries. Aquesta mena d’epiteli es compon d’una única capa de cèl·lules cilíndriques o cúbiques de diferent alçària, algunes de les quals tenen a la superfície unes prominències mòbils, denominades cilis. Les cèl·lules d’aquest epiteli són fonamentalment de dos tipus: caliciformes i ciliades.
Les cèl·lules caliciformes, o cèl·lules mucoses, presenten una forma característica: més estretes a la base que a la superfície. Per bé que són les menys nombroses, són unes cèl·lules molt importants, ja que elaboren el moc, que vessa per l’extrem lliure de les cèl·lules i, en expandir-se, constitueix la fina capa que recobreix la superfície de la mucosa. En diversos òrgans, algunes d’aquestes cèl·lules es disposen en forma de bossa, a nivell de la submucosa, i hi formen glàndules mucoses, productores de moc.
Les cèl·lules ciliades, molt nombroses, es caracteritzen perquè disposen d’uns filaments mòbils, els cilis, en nombre de 15 o 20, a l’extrem lliure —el que és en contacte amb l’exterior—; els cilis són mòbils i llur missió és desplaçar el moc.
L’epiteli pla estratificat no queratinitzat recobreix algunes parts de les vies aèries. Aquesta mena d’epiteli es compon de diverses capes de cèl·lules, les més externes de les quals són planes, i n’és característica la superfície humida, per la manca de queratina, que és el material que confereix duresa als altres epitelis.
El còrion, la capa que hi ha sota l’epiteli, varia molt de gruix d’un òrgan a un altre. En general, conté abundants cèl·lules immunitàries, que en certs òrgans fins i tot constitueixen acumulacions, denominades fol·licles limfoides.