Resultats de la cerca

Director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals del 1957 al 1970, procurà modernitzar el servei i estimular les collaboracions amb els historiadors Fundà la revista Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes des Archives CERCA, del Centre d’Estudis i de Recerques Catalans, on publicà gran part dels seus treballs, consistents, essencialment, en inventaris, buidatges, edicions de documents, ressenyes, comentaris, etc S’interessà, en especial, per la història de la Universitat de Perpinyà, i publicà, a més de diversos articles, l’ Inventaire analytique de la série D Université de…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la separació de 1640-41…

Fou membre dels clubs Club Natació Once, Club Natació Mediterrani i Club Natació Barcelona Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics, des de Barcelona 1992 fins a Pequín 2008, i assolí la medalla de bronze en 400 m lliure a Barcelona 1992 i la de plata en 4 × 100 m estils a Atenes 2004 En Campionats del Món, fou medalla de bronze en 100 m braça 1994, plata en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure 1998 i bronze en 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils 2006 També guanyà la plata en 4 × 50 m i 4 × 100 m lliure i el bronze en 200 m braça al Mundial per a Cecs de l’International Blind Sports Federation…

Actuava d’extrem esquerre i jugà sis temporades al Reial Club Deportiu Espanyol 1928-34 Disputà 56 partits de Lliga i marcà 10 gols Fou campió de Catalunya l’edició 1928-29 i de Copa d’Espanya l’any 1929 Formà part de la selecció catalana en tres ocasions i marcà un gol

Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils

S’inicià amb la Penya Ciclista Colomina, juntament amb el seu germà bessó Josep Joan, que morí a divuit anys mentre competia al velòdrom de Lleida Fou campió de Catalunya de fons

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…

Fou l’arquitecte de l’estadi de la Nova Creu Alta a Sabadell 1967, ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Jugà dues temporades amb l’Atlètic Balears, a tercera divisió, i cinc amb el Deportivo de La Coruña 1969-74, amb el qual estigué tres temporades a primera divisió La temporada 1974-75 retornà a l’Atlètic Balears