Resultats de la cerca

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Estudià piano i teoria al Conservatori de Varsòvia 1926-32, història de l’art a la Universitat de Varsòvia 1929-32 i musicologia a la Universitat de Cracòvia 1931-35 Treballà com a docent a l’escola de música estatal de Katowice 1947-59 i com a editora en una editorial estatal de música a Cracòvia 1956-61 Des del 1960 fou professora del departament de musicologia a la Universitat de Cracòvia, on es doctorà el 1961 amb una dissertació sobre JAFK Elsner Centrà el seu estudi en la música polonesa a l’època de la Illustració i a l’inici del Romanticisme La seva tasca representà una important…

Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60 Es proclamà dotze vegades…

Davanter centre que jugà en l’Atlético de Madrid 1946-47, l’Alcoià 1947-49 i la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb la qual ascendí a primera divisió la primera temporada

Membre del Centre Parroquial Roser de Barcelona, hi exercí d’entrenador des del principi dels anys quaranta, dirigint equips en totes les categories Parallelament, entre el 1976 i el 1987 fou el tresorer de l’entitat i des del 1997 fins a la seva defunció en fou president L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català i, el 2002, a títol pòstum, la Direcció General d’Esports li concedí la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou secretari del Bitlles Club la Cava-Guinardó actualment CB Guinardó entre el 1988 i el 2002 Organitzà les primeres edicions de la Lliga de Barcelona de bitlles catalanes i feu una gran tasca de difusió d’aquest esport a les escoles de Barcelona Igualment, contribuí a la creació de molts clubs de bitlles en tot el territori català

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel

S’inicià en publicacions com Olimpia i Club 1952-53 Fou redactor 1954-66 i cap de secció 1966-76 de Mundo Deportivo Treballà en els diaris Lean i Dicen 1962-78, en el darrer dels quals també fou cap de secció 1980, i exercí de corresponsal a Barcelona 1956-71 del Diario Montañés , entre d’altres Cobrí totes les Copes del Món de futbol entre el 1962 i el 1982 Collaborà en publicacions com Marca i El Español , i fou subdirector de Marathon 1973

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la medalla al…

 De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del Món amb la…