Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
Ignace-François de Glimes de Brabant
Història
Militar
Militar való.
Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya
Josep Gòrriz i Verdú
Literatura catalana
Narrador.
El 1990 guanyà el premi Ciutat d’Olot amb Incendi a l’Arxiu Històric 1990 i el Ferran Canyameres amb Diana caçadora 1991 Ha escrit diverses novelles adreçades al públic juvenil, com ara A la recerca dels assassins 1986, L’escalador estimbat 1986, Cop de destral 1988 i Avinguda Gibraltar 1989 Ha publicat també nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil El virus de la revolta 1990, El camí de l’aigua 1994, El pescador pescat 1996, La colla del mar 2000, Pinyons de maduixa 2003, Les set cases del Buti 2006 i el recull de narracions Calidoscopi 1986 Fou fundador i director de…
Felip Sánchez Babot
Natació
Nedador i metge conegut com Pipe.
Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG Practicà diversos esports i especialment la natació Fou campió de fons de les terres gironines i el 1944, en guanyar la primera travessia de l’estany de Banyoles, s’aficionà a les curses de llarga distància en aigües obertes Els anys cinquanta participà en tot tipus de travessies les que s’organitzaven al llarg del litoral català, golf de Roses inclòs, i les que havien assolit un cert renom internacional, com és el cas dels estrets de Gibraltar, del Bòsfor i dels Dardanels L’Ajuntament de Girona li atorgà la medalla d’or de la…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
mar Balear
Mar
Sector, el més ampli, de la Mediterrània occidental, al voltant de les Illes Balears, comprès entre la península Ibèrica, la costa septentrional del Magrib, les illes de Sardenya i Còrsega i la costa del Llenguadoc i de Provença, a l’oest de Toló; és anomenat també mar Hesperi
.
El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears…
foceu | focea
Història
Habitant de Focea.
Els foceus tingueren un paper important en el procés de la colonització grega de la Mediterrània occidental Mentre que l’intent de penetració cap a la zona de l’estret de Gibraltar, dominat pels fenicis, sembla que fracassà, es consolidaren els establiments foceus a l’arc del nord de la Mediterrània Vers l’any 600 aC fundaren Massàlia Marsella, que des d’aleshores fou la ciutat grega principal d’aquella àrea Segons la tradició antiga, els havien precedits els rodis, durant el s VII aC, però ara per ara no n'han aparegut vestigis Poc temps després d’haver estat fundada Massàlia…
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups familiars polígams S'…
Gaspar de Rocabruna i de Taverner
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona…
Lluís de la Cerda
Història
Príncep de la Fortuna o sobirà nominal de Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a les Canàries,…
Josep Jordà i Maltés
Història
Cap d’esquadra de l’armada.
De jove actuà com a corsari a la Mediterrània 1771-81, participà en l’esquadra de Luis de Córdoba contra els anglesos al canal de la Mànega i al blocatge de Gibraltar 1779 i, a les ordres d’Antoni Barceló, en l’expedició contra Alger 1783-84 Capità de vaixell, lluità contra l’esquadra francesa a la costa cantàbrica 1795 i, sobretot, a Sant Feliu de Guíxols, i després, contra Anglaterra a les Antilles però, pel fet d’haver cremat el seu vaixell, fou dut a Cadis i fou suspès de comandament 1797 Rehabilitat el 1805, féu diverses accions contra els vaixells anglesos a Algesires Fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina