Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
indri
indri
vil.sandi (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de primats del grup dels lemuroïdeus, de la família dels índrids, que ateny de 0,7 a 1 m i és considerat el prosimi viu de dimensions més grans.
Té el pèl d’un gris fosc o negre, llarg i abundós per tot el cos La cua és molt curta, uns 3-5 cm És de costums diürns i habita en grups nombrosos als boscs de Madagascar
pirargirita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’antimoni i argent, SbAg3S3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, classe ditrigonal piramidal És de color vermell o gris fosc i té un esclat metàllic Forma cristalls regularment disposats N'hi ha a Mèxic, al Perú, a Bolívia i als EUA Nevada i Arizona
ullmannita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel i antimoni, SbNiS.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, amb una xarxa anàloga a la de la cobaltita És fràgil, té una fractura desigual, una duresa de 5 i una densitat de 6,7 És de color gris plom, amb un esclat metàllic
calomelans
Mineralogia i petrografia
Química
Clorur mercurós, Hg2Cl2.
Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs
gedrita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat del grup dels amfíbols, (Mg,Fe2 +)5Al2[Si6Al2O2 2](OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, i forma sèrie isomorfa amb l’antofillita Es presenta en roques metamòrfiques i com a producte de metasomatisme El seu color és gris verdós o marró, i la seva duresa és de 5,5-6
lluç
Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
andesina
Mineralogia i petrografia
Mineral mixt del grup dels feldespats; pertany a la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, de la qual és el component mitjà, amb el 50% d’albita i el 50% d’anortita.
La fórmula és Cristallitza en el sistema triclínic, i forma cristalls de color blanc, gris o verd Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,65 Només es troba com a component de les roques endògenes i en algunes pegmatites i traquites
mascarell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels súlids, de 90 cm, de color blanc, amb un traç negre entorn dels ulls, i d’ales llargues, estretes i amb les puntes negres.
El bec fa uns 10 cm, i és gris blavós i punxegut Nia a les costes escarpades del nord d’Europa, i hiverna a la resta del litoral europeu, especialment a la Mediterrània occidental És comú, a l’hivern, als Països Catalans
mara
Mara
Vassil (CC0)
Mastologia
Mamífer euteri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels càvids, que ateny uns 75 cm de llargària, amb el cap gros i amb orelles d’uns 10 cm que acaben en una punta arrodonida.
Les potes són llargues, amb els dits curts i les ungles fortes El pelatge és de color gris al dors, groguenc als costats i blanc a la part inferior La seva carn és comestible Habita al centre i al sud de l’Argentina
bismutina
Mineralogia i petrografia
Sulfur de bismut, Bi 2
S 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i es presenta en agregats de cristalls aciculars o prismàtics de color entre gris de plom i blanc d’argent Es fon fàcilment a la flama És mena del bismut Té duresa 2 i pes específic 6,75