Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Pere Fernández i Miret
Cinematografia
Guionista.
Amb el seu pare Enric Fernández i Gual s’exilià primer a França i després a Mèxic, on acabà la carrera d’arquitectura Practicà la pintura i estudià direcció cinematogràfica amb Luis Buñuel Escriví i adaptà l’argument El narrador , que Arturo Ripstein dirigí amb el títol La hora de los niños 1969 Amb el director espanyol també refugiat Luis Alcoriza coescriví el guió de La puerta 1969, que juntament amb el migmetratge La mujer del carnicero 1968, Ismael Rodríguez i Chano Urueta, constitueix un llarg Amb el realitzador José Bolaños adaptà Arde baby, arde o Lucky Johnny Born in…
escola d’art dramàtic
Educació
Teatre
Escola destinada a l’ensenyament de les tècniques teatrals i especialment a la formació dels actors.
Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut del Teatre El…
Antoni Cunill i Cabanellas
Cinematografia
Actor i director.
Vida Destacada figura del món teatral, fou deixeble d’Adrià Gual El 1909 s’establí a l’Argentina i fou crític teatral del diari "La Prensa" Fundà el Conservatorio de Arte Escénico, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí Fou mestre, entre altres, dels notables intèrprets Alfredo Alcón i María Rosa Gallo Ocasionalment dirigí cinema el film mut escrit, interpretat i realitzat per ell mateix, Carlitos en Buenos Aires El 1941 rodà Locos de verano , amb Carlos Hugo Christensen, sobre un text clàssic del teatre argentí de Gregorio de Laferrere El 1959…
Viktor Moskalenko

Viktor Moskalenko
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Gran Mestre des del 1992, s’establí a Catalunya l’any 2000 Competí per l’Associació Paretana d’Escacs i el Club d’Escacs Terrassa, i el 2009 fitxà per l’Escola d’Escacs de Barcelona Quedà primer classificat al Campionat de Catalunya 2001, 2005, 2007, tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat, i fou subcampió en una ocasió 2006 També guanyà el Campionat de Catalunya de Ràpides 2000, 2005 i els oberts internacional de la Pobla de Lillet 2005, Vallfogona de Balaguer 2009, 2010 i Torredembarra 2010, entre altres torneigs Es…
Vell i Nou
Publicacions periòdiques
Revista d’art apareguda a Barcelona el 13 de març de 1915.
Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920, amb caràcter…
Josefina Tàpias
Josefina Tàpias
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de…
Sant Salvador de Canomals (Bompàs)
Art romànic
Aquesta església es trobava en l’actual indret del mas de Sant Salvador A la vora de la riba dreta de la Tet, a prop del gual per on la via Domitiana travessava el riu, hi havia el vilatge de Canomals villa Canavals , 1031 Canomals , 1162, que tenia una església dedicada a sant Salvador El 1139 ja es documenta l’església de “Sanctus Salvator de Canamals, in loco Calcada” , és a dir, en el lloc de “la Calçada”, apellació usual de les vies romanes, construïdes a base de pedres i calç Al segle XIII, Canomals esdevingué una granja del monestir cistercenc de Santa Maria de Fontfreda…
Escola del Treball
Institució autònoma dins l’Escola Industrial, creada el 1913 per la diputació de Barcelona com a continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis (1873).
Fins el 1922 fou anomenada Escola Elemental del Treball Hom hi podia seguir en cursos nocturns vuit especialitats diferents Un servei de beques permetia de completar els estudis en algunes de les altres seccions de caràcter superior de l’Escola Industrial Sota l’acció del seu primer director, Rafael Campalans 1917-24, l’escola es convertí en un centre actiu de cultura popular amb l’organització de conferències J Carner, A Gual, F Layret, Rovira i Virgili, etc, lectures literàries i cursets d’humanitats Posteriorment hom hi incorporà l’ensenyament d’oficis artístics 1924, l’…
Josep Torrents i Garcia
Cinematografia
Teatre
Actor i director i actor de doblatge, conegut per Pep Torrents.
S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina