Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Oeben, el qual succeí a la seva mort, i passà a ésser la figura més important dels estils Lluís XV i Lluís XVI Foren famosos els seus petits burós i secreters, i els escriptoris de cilindre, amb esplèndides marqueteries i aplicacions de bronze, entre els quals es destaca l’escriptori de Lluís XV, començat per Oeben Musée du Louvre

Poeta parnassià en Les lendemains 1885 i simbolista en Poèmes anciens et romanesques 1890, assoleix finalment un estil com més va més personal, ple de sentiment i melangia Les medailles d’argile 1900, La cité des eaux 1902, Vestigia flammae 1920 i Flamma tenax 1928 Escriví també novelles i contes plens de fantasia i misteri, com La double maîtresse 1900 i sobretot Le mariage de minuit 1903

Fou professor a l’École Polytechnique de París com a successor de Gay-Lussac 1840 Estudià els fluids i els vapors i ideà un tipus d’higròmetre Descobrí el tetraclorur de carboni i investigà els halògens i els hidrocarburs Publicà diversos tractats, molt extensos

Fou professor a Ajaccio i Avinyó Es retirà a Serinhan, on es dedicà exclusivament a l’estudi dels insectes, i emprengué un gran nombre d’investigacions, que recollí en la seva obra més important, Souvenirs entomologiques 1870-89 És considerat com un dels fundadors de l’entomologia

Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja

Impulsà l’estudi de la histologia dels fongs i descobrí els basidis La seva obra fonamental Recherches sur l’hyménium des Champignons 1837 capgirà els conceptes admesos al seu temps sobre aquest grup

Les seves obres, marcadament pessimistes, posen en escena éssers malalts, que materialitzen la decadència de la societat i àdhuc de la civilització La folle du ciel , 1936 Pacifique , 1937 És també autor d’una novella Une fille est une fille , 1949 i de memòries Confessions d’un auteur dramatique , 1949-53

Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Fill d’una família de banquers, la seva obra constitueix una amplíssima visió de la societat benestant francesa durant la primera meitat del segle XX Els seus arxius es conserven al Grand Palais de París