Resultats de la cerca

Predecessor de Samuel Beckett i del “nouveau roman” La seva obra inicial s’inserí en l’estètica surrealista per passar, posteriorment a ésser més intimista i basar-se en les seves vivències personals En poesia escriví Le hollandais volant 1936, Poèmes de la nuit et du brouillard 1945, Poésie-Journal 1969-80, Poèmes clefs 1985, etc En el camp de la novellística, entre d’altres, és autor de Je vivrai l’amour des autres 1947-50, Le froid du soleil 1963, Histoire d’une prairie 1969, Histoire de la mer 1973, Histoire du ciel 1979, Exposés au soleil 1980, Une mémoire toute fraîche 1984 Escriví…

Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a la televisió

Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française

Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller 1824 i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París 1836 Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive 1834-36, Anatomie pathologique du corps humain 1829-42 i Anatomie du système nerveux de l’homme 1845

Milità en defensa de la República Espanyola i participà en la Resistència francesa Ha estat conservador del Musée National d’Art Moderne de París 1946-64 Autor de novelles entre d’altres, Éloge de la folie , 1925, i Le Bel Automne , 1950, ha conreat també la poesia i l’assaig Panorama de la littérature espagnole contemporaine 1929, Cervantes 1936, Encyclopédie du symbolisme 1979 Ha destacat, també, com a crític d’art Le Gréco 1931, Picasso 1940, 1958, Panorama des arts plastiques contemporains 1960

Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe

Hom el coneix per la seva collaboració en la construcció de la catedral de Beauvais A la mort de Martin Chambiges 1532, al qual havia estat confiada la construcció del transsepte d’aquella catedral, continuà l’obra i hi aixecà una altra torre llanterna coronada per una agulla, la qual s’ensorrà al cap d’uns quants anys

Com a escultor féu els busts de Richelieu Bibliotèque Mazarin i Lluís XIII Musée du Louvre i l’estàtua de Lluís XIV vestit d’emperador romà Musée de Versailles Destacà més, però, com a medallista medalles de Lluís XIII, Lluís XIV, Richelieu, Mazzarino, Colbert, etc

Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides