Resultats de la cerca

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Cec des d’infant, estudià a l’Institut Nacional de Joves Cecs, a la capital francesa, i després ingressà al Conservatori de París amb M Dupré, N Gallon i P Dukas i, privadament, fou alumne d’improvisació de Ch Tournemire, al qual succeí com a organista de l’església de Santa Clotilde de París, on romangué més de quaranta anys Impartí classes a l’Institut Nacional de Joves Cecs entre el 1930 i el 1968 Langlais fou un compositor molt prolífic, el seu catàleg consta de més de 250 números d’opus, on es troben peces de música sacra, com la Missa ’Salve Regina' i nombroses pàgines per a orgue, com…

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor neoclàssic,…

Estudià música a Angers i el 1895 anà a París per realitzar estudis de medicina i música Fundà una Escola Normal de Música 1910 i una Societat Mozart 1911 Després de la Primera Guerra Mundial viatjà fent concerts com a organista i pianista per Bèlgica, Holanda, Àustria, Romania, Turquia i Espanya Després de treballar com a organista a Saint-Martin-des-Champs, a Notre-Dame-des-Blancs-Manteaux, a Saint-Séverin i al Sacré-Coeur, el 1925 fou contractat com a organista de Saint-Augustin com a successor d’E Gigout El 1924 fundà la publicació periòdica "Orgue et les organistes" Els dots d’…

Estudiant d’orgue en els anys de joventut, amb els mestres Alphonse Oeyen a Bon-Secours i Desmet al Conservatori de Brusselles, decidí dedicar-se a la composició, i entre els anys 1920 i 1922 estudià amb P Gilson Ben aviat, fou distingit amb diferents premis com l’Agniez 1921 per la seva Simfonia núm 1 i el Premi Roma de Bèlgica 1922 per la cantata La guerra Professor d’harmonia a partir del 1936 al Conservatori de Brusselles, fundà amb altres músics la "Revue internationale de musique" El gran interès que tenia per l’experimentació musical el portà a anar més enllà de la…

Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés Fou mestre de capella a Sant Rombaud de Malines entre el 1507 i el 1509 Més tard entrà al servei de la capella reial francesa En algun moment de la dècada del 1510 és possible que fes una estada a Roma Cap al 1531 sembla que estigué a Brusselles al servei de la regent Maria d’Hongria Cap al final dels seus dies, del 1542 al 1547, fou mestre de capella a Sant Gilles de Bruges Les seves obres s’han conservat en fonts diverses Dins la seva producció musical destaquen els motets, de dinou dels quals se’n feu una edició pòstuma a París l’any 1556 amb…

Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de la primera generació de madrigalistes La seva música religiosa, especialment…

Probablement visqué i treballà a París, ja que la major part de les seves composicions foren publicades per impressors relacionats amb la cort reial francesa, com R Ballard i A Le Roy Sembla, però, que no ocupà cap càrrec a la capella reial F Rabelais el cita a Pantagruel Compongué sis misses, prop d’un centenar de motets, algunes cançons espirituals en francès i més de cinquanta chansons profanes Moltes de les seves obres foren transcrites per a llaüt El seu estil denota una gran capacitat en el tractament imitatiu de les veus i molt interès pels procediments canònics

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a compositor…