Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
apòstols
Història del dret
Lletres lliurades, juntament amb el procés original, al qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior; hi era fixat el termini dins el qual el recorrent calia que es presentés davant la jurisdicció superior per a mantenir el recurs.
Eren anomenades també apòstols reverencials El jutge que havia dictat la sentència recorreguda havia de lliurar els apòstols dins els 10 dies de la interposició de l’apellació Segons una ordinació de Pere III feta l’any 1363, transcorreguts els 10 dies sense que li fossin lliurats els apòstols , l’apellant podia personar-se davant el jutge o tribunal ad quem per tal de seguir l’apellació sense que aquells li calguessin
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges…
recusació
Dret processal
Institució processal que té per finalitat excloure a petició de part el jutge o perit que, a causa de les seves relacions amb la part contrària, hom pot considerar com a predisposat.
En el cas que hi concorri una de les classes legals de recusació parentiu, amistat, enemistat i interès en el procés, el jutge o pèrit pot practicar l'abstenció Si no ho fes, la part perjudicada pot iniciar l'incident de recusació, i, per tant, el recusat no pot participar en la causa
Miguel Ángel Gimeno Jubero
Dret
Jutge.
Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María Barrientos Al…
avantjudici
Dret
Judici previ per a decidir sobre la procedència o improcedència d’iniciar un procés civil o penal contra un jutge o magistrat que tingui per objecte exigir la responsabilitat per infraccions de les lleis, relativa a l’exercici de llurs funcions.
Aquesta decisió tanmateix no suposa cap trejudici sobre la definitiva culpabilitat o innocència de l’encausat L’avantjudici solament és prescrit quan l’acció és promoguda pel perjudicat o ofès Un cop admesa la querella, en són conseqüències la instrucció de sumari i la suspensió en la funció del jutge o magistrat afectat
aixecament del cadàver
Dret processal penal
Resolució per la qual el jutge disposa el trasllat del cadàver d’una persona morta violentament o en circumstàncies no naturals, després d’haver fet constar en acta totes les circumstàncies de fet del seu estat que puguin tenir relació amb les possibles causes de la mort.
Aquesta ordre, pot donar-la només el jutge competent per a les actuacions judicials Hom no pot alterar l’estat en què ha estat trobat el cadàver, llevat dels casos que preveu la llei
benefici de separació de patrimonis
Dret civil
Dret dels creditors per deutes del causant o per despeses de la seva última malaltia i els legataris de poder obtenir del jutge competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l’hereu, a l’objecte de salvaguardar el seu dret davant els creditors particulars d’aquest últim.
El jutge, un cop fet l’inventari de l’herència i amb l’adequada justificació prèvia, concedeix aquest benefici i adopta, si cal, les mesures oportunes per a la seva efectivitat
presumpció
Dret
Deducció feta pel jutge o per la llei de l’existència d’un fet o d’una circumstància desconeguts a partir de la certesa o veritat d’un de conegut, amb el qual hi hagi un lligam precís o directe.
Si la deducció és feta per la llei, hom l’anomena presumpció legal si la fa el jutge, judicial La primera representa sempre el pensament del legislador Sovint esdevé regla positiva de dret, talment que no pot ésser impugnada per altres proves hom l’anomena presumpció juris et jure ‘de fet i de dret’ La judicial, en canvi, és la que l’ordenament legal considera veritable, mentre no existeixi una prova que demostri el contrari per això és anomenada juris tantum ‘només de dret’ En contra de la presumpció, només hi ha el recurs de revisió
insinuació
Dret
Dret català
Requisit formal, exigit per a la validesa definitiva d’una donació, que consistia en la presentació d’aquesta davant el jutge per obtenir-ne la confirmació i la subsegüent anotació, en virtut d’acte judicial autoritzant-la, en un registre de la secretaria del jutjat.
Té l’origen en una constitució, de la cort de Barcelona del 1503, que exigia que les donacions universals o de la major part del patrimoni del donador, o bé que excedissin de l’import o valor de 500 florins, fossin insinuades o enregistrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria on fossin atorgades Fins a la promulgació de la compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, que abolí aquesta obligació, les donacions eren enregistrades als jutjats de primera instància del partit o de la demarcació on havia estat fet l’atorgament