Resultats de la cerca

Fortament compromès amb el coneixement i difusió de la cultura occitana És una veu diferent en la literatura catalana contemporània seguint una tradició literària que enllaça amb Isop, La Fontaine i les faules populars on els animals es converteixen en personatges actius de la narració Amb el seu primer llibre Ieu sabi un conte 2001 guanyà el premi narrativa Serra d’Or 2002 Seguí Massa cafè 2002 i la novella Rates 2005, faula política amb el rerefons dels fets del Palau de la Música de 1960, les presons de la Via Laietana i els animals que donen títol al llibre i freqüenten aquest lloc

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou collaborador habitual del diari El País i de les revistes Lápiz , Arte, Ibérica , Untitled , Balcón , Flash Art , Artscribe i Acción Paralela Fou professor a l’escola Eina de Barcelona Entre les exposicions comissariades, es troben, entre d’altres "Time Span", a la Fundació ‘la Caixa’ de Barcelona 1990 "Subjecte de Ficció", al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 1991 "Onze escultures", al Museu de Granollers 1991 "Historia Natural El Doble Hermético", al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas 1992 "…

Començà publicant poesia amb A tu, del viatger estrany 1986 i El paisatge seductor 2001, i recollí la seva obra poètica a Les hores rehabilitades antologia 1986-2002 2002 Predomina, però, la seva obra de narració amb títols com Espècies en perill d’extinció 1998, la novella eròtica Escola d’estiu 1994 i El carrer dels Bonsais 2000, premi Benvingut Oliver, entre d’altres També és autor de l’àlbum La veu d’un poble 1990

Director i actor de doblatge, s’ha especialitzat en el teatre per a infants, particularment en la formació d’actors En collaboració amb Rodolf Sirera, ha publicat El teatre a l’escola 1989 Ha fet nombroses adaptacions i muntatges per a aquest públic i ha publicat El Drac 1995, Teatre per a més de quatre 1995 i la narració El clot del dimoni 1998

És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978,  Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983,  De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986,  L’acròbata dels ponts  1989,  Matèria primera  1993,  Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999  2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001,  Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament  2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat inclòs en…

Vida i obra En poesia destaquen les obres Bateguen els desigs 1981 i Terra 1983, recollides entre d’altres a l’obra completa Plany de l’home llop 1999 Com a narrador, ha publicat El colp 1982, premi Ciutat de Benissa, Han donat solta als assassins 1985, premi Marià Vayreda 1982, Stress 1985, Mateu, el fill d’en Marc 1987 —les dues darreres de temàtica eròtica—, Les nits perfumades 1989, premi Sant Joan 1988, Contra sentit 1994, premi Narcís Oller 1991, El cas Torreforta 1999, Cubaneta meua 2004, amb Xesco Guillem i Crespo i Escuma de mar 2004, entre d’altres Ha publicat també obres de…

Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons, propietaris rurals del Maresme, es dedicà al comerç marítim amb una remarcable flota de vapors propis i sovint associat al primer marquès de Comillas Vers l’any 1870 expandí els seus negocis cap a la metallúrgia i fundà una foneria de plom, Manuel de Arquer e hijos, a Sant Martí de Provençals Fou la primera foneria d’aquesta especialitat a Barcelona, i en poc temps esdevingué la més importnat de tot l’Estat espanyol Especialitzada en la producció de tot tipus de munició de plom per a la caça, fou proveïdora de la majoria de cases reials d’…

Competí en diversos esports destacant en l’atletisme Formà part dels clubs Català Esport Club, SS Pompeia i Reial Club Deportiu Espanyol, entre d’altres Fou campió de Catalunya en llançament de javelina 1916 i recordista català en llançament de disc 1917, amb una marca de 33,03 m Per altra banda, fou campió d’Europa de rem a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Practicà també la natació, el waterpolo i el tennis, i formà part del grup fundacional del club de tennis que posteriorment prengué el nom de Reial Club de Tennis Turó