Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
crisocol·la
Mineralogia i petrografia
Silicat de coure hidratat, CuSiO3·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure
esfèn
Mineralogia i petrografia
Silicat de titani i calci, CaTiSiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral
torita
Mineralogia i petrografia
Silicat de tori, ThSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició
quars
quars
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…
Beati Gregorii papae dialogorum libri quatuor enarrationes et vitis Patrum
Art romànic
Un detall del foli 95, on hi ha una lletra “P”, ornamentada amb una trena i entrellaç, amb colors marró i verd G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 38 és un llibre en pergamí constituït per un total de 171 folis, escrits en lletra Carolina, utilitzant tinta i vermell El full fa 235 x 175 mm, de caixa 19 x 13 Procedent de l’Arxiu Capitular núm 7511 de l’inventari i XCVII del catàleg de Villanueva, és un còdex que podríem considerar gairebé sense illustrar * Josep Gudiol el situa en el segle XI, i adverteix que la seva part segona és de mà diferent a la primera Consultat…
L’hereu de Can Pruna
Cinematografia
Pel·lícula del 1904; ficció de 8 min. 12 seg., dirigida per Segundo de Chomón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Macaya - Marro Barcelona FOTOGRAFIA Sde Chomón blanc i negre, amb tintats de color, normal ESTRENA Barcelona, 22121904 Sinopsi Un pagès i hereu ric es vol casar i fa públic un anunci sollicitant noies pretendents L’hereu serà perseguit per una legió de senyoretes que volen atrapar-lo, mentre ell intenta despistar-les Producció Fins ara s’havia pensat que no es conservava cap còpia d’aquest film Però n’aparegué una, propietat del Museu del Cinema - Collecció Tomàs Mallol de Girona, retolada en castellà, encara que manquen els rètols inicials i finals S’ha de remarcar…
cavall marí

Cavallet marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents…
esmirla

Esmirla
© U.S. Fish & Wildlife Service
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 27 cm de llargada.
El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern
codi de colors

Codi alfabètic internacional
©
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a indicar valors numèrics sobre resistències i condensadors, consistent en unes marques de colors (ratlles o punts) en nombre de 3 a 5.
La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar
piromorfita
piromorfita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorofosfat de plom, Pb 5
(PO 4
) 3
Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina