Resultats de la cerca

Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham 1940-50 i a Cambridge 1950-52 Bisbe de Durham 1952-56 i de York 1956-61, fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra 1961, càrrec que renuncià el 1974 Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies 1961-68, visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou 1962 i Pau VI a Roma 1966, primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i colloquis amb teòlegs i…

Bisbe d’Espira 1910, arquebisbe de Munic 1917 i cardenal 1921, fou autor de remarcables treballs de patrística Sota el règim nazi denuncià coratjosament les doctrines i els mètodes del govern hitlerià i creà, el 1945, a Munic, obres assistencials a favor dels refugiats

Estudià música sacra a l’escola estatal de Brunsvic 1946-47 i després a Detmold 1947-50 Continuà la seva formació a Colònia 1953-54 i a la Universitat de Bonn 1963-64, centre aquest darrer on estudià la construcció i la programació d’equipaments electrònics amb bases de dades Del 1954 al 1964 treballà al Studio für Neue Musik de Colònia, estudis de música electrònica on, a més de compondre, donà a conèixer obres d’altres compositors com G Ligeti i K Stockhausen, amb qui collaborà en algunes obres, i participà en el desenvolupament teòric i pràctic de la composició electrònica i la composició…

Estudià medicina a la Universitat de Pennsilvània i exerceix de professor adjunt 1971-74 a la Universitat de Texas, a Dallas, de la qual esdevingué professor de genètica i director del Centre de Malalties Genètiques 1977 L’any 1973, Brown i el seu collega Joseph L Goldstein , amb qui compartí el premi Nobel de medicina i de fisiologia el 1985, descriviren els receptors de lipoproteïnes de baixa densitat receptors LDL, situats a la membrana cellular Durant més de dotze anys de treballs plegats aquests dos científics han determinat el cicle complet del colesterol a la sang, han fixat els…

Estudià filosofia a la Cornell University 1953-57, composició a la Juilliard School amb V Persichetti 1958-61 i, més tard, amb L Berio i D Milhaud La seva trajectòria creativa està marcada pel jazz , la música de JS Bach i d’I Stravinsky i també els ritmes dels tambors africans, que descobrí a l’Institut d’Estudis Africans de la Universitat de Ghana Plasmà les seves idees en el llibre Writings about Music 1974 La seva primera obra fou It’s gonna rain 1965, per a cinta magnètica L’any 1966 formà un conjunt dedicat a tocar la seva música No fou fins el 1980 que escriví per a…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la direcció d’orquestra…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata Sylvia 1744 i A…

Estudià a la Universitat del Sud de Califòrnia i completà la seva formació a Bayreuth, on treballà com a assistent de direcció, i a Tanglewood Dirigí la Young Musicians Fundation Debut Orchestra entre el 1963 i el 1967, any en què fou assistent de Pierre Boulez a l’Ojai Festival En 1969-72 dirigí com a assistent la Simfònica de Boston, i del 1971 al 1979 fou director musical de la Buffalo Philharmonic Orchestra, amb la qual realitzà alguns dels seus millors enregistraments, com els dedicats a l’obra de George Gershwin L’any 1974 començà a dirigir la Simfònica de San Francisco, de la qual…

Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’…