Resultats de la cerca

Professor de botànica a la Universitat de Chicago 1925, fou un dels iniciadors de la geobotànica americana El concepte de successió , més tard desenvolupat per Clements, fou introduït per Cowles en el seu estudi Vegetation of Sand Dunes of Lake Michigan 1899

Té importants jaciments de ferro i coure a la serralada de Mesabi i a les vores del llac Vermilion Minnesota, a Marquette, Menominee i a la serralada de Gogebic Michigan i a les muntanyes de Penokee Wisconsin Els dipòsits més grans de coure són a la península de Keweenaw

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls en forma d’agulla Té un color blau verdós La seva densitat és de 3,2, i la seva duresa, de 5,5 N'hi ha a la península de Keweenaw regió del Llac Superior, a l’estat de Michigan

Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock

Professor a la Universitat de Michigan des del 1948, s’ocupà, sobretot, de les llengües ameríndies i de la fonologia, proposant-se de construir una teoria del llenguatge en el quadre d’una teoria general del comportament humà Entre els seus escrits destaquen Phonetics 1943, Phonemics 1947, Tone Languages 1948 i Language in Relation to a Unified Theory of Structure of Human Behavior 1954-60

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

Graduat a la Universitat de Nova York 1939, féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan 1942 i de Pittsburgh Provocà la formació d’anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk , generalitzada a partir del 1955 El 1963 fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom

Poc després d’haver realitzat els seus estudis a l’Oberlin College EUA dirigí les orquestres de les universitats de Michigan i Ohio i l’Orquestra Juvenil de Nashville A l’Estat espanyol ha estat director de diverses formacions, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Espanya Amb l’Orquestra Clàssica de Cambra ha enregistrat obres de F Mompou, MA Coria i AE Ginastera Ha collaborat sovint amb Igor Markevitch

Doctorat el 1966 per la Universitat de Michigan, desenvolupà la seva formació i vida acadèmica entre Israel i els Estats Units Investigà l’acció dels factors psicològics en els processos de presa de decisions Els resultats de les seves investigacions exerciren considerable influència en àmbits molt diversos, com el de l’economia Autor molt prolífic, la seva obra es concentra en articles científics en revistes especialitzades, dels quals escriví més d’un centenar

Es comunica amb el llac Superior pel riu Saint Mary, amb el llac Michigan per l'estret de Mackinac i amb el llac Erie pel riu Saint Clair És de formació glacial Situat a 176 m d'altitud, la seva extensió és de 59500 km2, la llargada de 510 km i l'amplada de 240 km La profunditat màxima és de 228 m Les aigües són poc salines, molt riques en pesca i glaçades de desembre a abril