Resultats de la cerca

Sembla que era una embarcació de molta mànega, que arborava dos pals i tenia dos timons a popa, un a cada banda, i se suposa que a l’origen emprà rems D’altres versions la descriuen com una embarcació plana que era remolcada per una galera, especialment destinada al transport de tropes, cavalls, queviures i material de guerra

El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília

Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis

Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm

Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties

Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes

Germà de Conrad Saló i Ramell Estudià música a l’Escolania de Montserrat 1913-14 i amb el seu pare, el concertista i cornetista Martí Saló i Parals En 1923-61 fou trompeta de La Principal de la Bisbal i en 1947-61 visqué fora de l’Estat espanyol Escriví obres simfòniques amb llenguatge dodecafònic i nombroses sardanes, entre les quals El bruel de Pals , Tramuntanada , A saltar , Pastoral i Tardorenca

Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consta d’una espasa de ferro i una petita vara, també de ferro, que la percut Conjuntament amb la flauta, el tambor i les castanyoles, forma part de la formació instrumental pròpia de tocates i balls tradicionals de l’illa d’Eivissa S’acostuma a construir per encàrrec i sovint incorpora algun motiu ornamental identificatiu, com ara les inicials de qui l’ha encarregat