Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
es Caló de Sant Agustí
Caseria
Caseria de la costa septentrional de Formentera, a la franja baixa que uneix les dues zones més altes de l’illa.
A llevant hi ha la cala del racó des Caló , al peu de la Mola
vall de Carançà
circ de Carançà, a la vall del seu nom
© Fototeca.cat
Vall de capçalera de la Tet, al vessant septentrional de l’alineació de crestes que separa el Conflent del Ripollès.
Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a llevant, pel pic de Bastiments o del Gegant 2 843 m El paisatge canvia des dels 1 990 m,…
savina turífera
Botànica
Arbre de la família de les cupressàcies, de fins a 20 cm d’alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l’any, i de gàlbuls globosos, de color blau negrós i recoberts de pruïna.
La seva àrea de distribució abasta zones de la península Ibèrica, dels Alps occidentals i de l’Atles Als Països Catalans, només es troba a l’Alcalatén i al Racó
l’Alburgir
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Carcaixent (Ribera Alta).
Al s XIII pertanyia al terme d’Alzira Actualment és una partida de regadiu, a la dreta del Xúquer, en part envoltada per un meandre del riu racó d’Alburgir
Santa Cruz de Moya
Municipi
Municipi de la província de Conca, Castella-la Manxa, situat ala vall del Túria.
És situat a la vall del Túria, entre les comarques valencianes del Racó i dels Serrans i el terme aragonès d’Arcos de las Salinas Pertangué fins el 1960 a la diòcesi de Sogorb
les Estunes
Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes
Lloret
Veïnat
Veïnat del municipi de Roquetes (Baix Ebre), situat al vessant S del Caro.
El barranc de Lloret , que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l’Ebre
l’Alcatí
Albufera
Antic sector de l’Albufera de València, que es trobava entre les illes del Palmar i de l’Estell, i la Devesa.
Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la séquia Nova i la séquia del racó de l’Olla Desguassa a la mar per la gola del Perellonet Es troba dins el terme municipal de València
l’Albir
Caseria
Caseria del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), situada prop del mar, al límit amb el terme d’Altea.
La cala o racó de l’Albir forma el sector meridional de l’olla d’Altea, l’extrem de la qual és la punta de l’Albir o de la Bombarda , on es troba el far d’Altea
la Dòvia
La vall de la Dòvia amb la mola de Llaberia al fons (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de S a N, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m), a l’W, i del Mont-redon (862 m), a l’E, dins el terme de Pratdip (Baix Camp).
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip