Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
tantalat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tàntal com a element central i dels composts que contenen els esmentats anions.
Els més ben coneguts són l’heptafluorotantalatV TaF 7 2 - , que és preparat com a intermedi en l’obtenció del metall, i, entre els isopolianions, els corresponents a la fórmula general H n Ta 6 O 1 9 8 - n - , que hom obté per fusió alcalina de l’òxid de tàntalV i posterior dissolució en aigua
ibn al-Faradi
Història
Història del dret
Jurista i gran erudit andalusí.
Estudià dret a Kairouan i ensenyà a Còrdova Després del pelegrinatge fou cadi de València Entre les seves nombroses obres cal assenyalar el Kitāb ta'rīḫ ‘ulamā’ al-Andalus , el diccionari biogràfic més antic dels coneguts, obra d’escrupolosa exactitud i informació Fou continuat per ibn Baškuwāl al-Ṣila i ibn al-Abbār Takmilat al-Ṣila
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per…
Michalis Cacoyannis

Michalis Cacoyannis
© Michael Cacoyannis Foundation
Cinematografia
Realitzador de cinema grec.
El 1939 anà a Londres a cursar estudis de dret Durant la Segona Guerra Mundial produí programes en grec per a la BBC i s’interessà pel teatre i el cinema Es formà a l’escola de l’Old Vic Theatre En tornar a Atenes, inicià la seva carrera cinematogràfica, que bàsicament inclou obres de base nacional, del teatre clàssic i de caràcter popular Kiriakatikó Xýpnima ‘Desvetllar de diumenge’, 1953, guanyà la Palma d’Or de Canes Seguiren Stella 1955, Globus d’Or a la millor pellícula estrangera 1956, To koritsi me ta mavra ‘La noia de negre’, 1956, To telefteo psemma ‘L’última mentida…
Pavlo Grigor’evič Tyčina

Pavlo G. Tycina
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i polític ucraïnès.
Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès
Abū-l-Qāsim al-Zahrawī
Metge andalusí, conegut a l’Occident per Abulcasis
i Albucasis
.
Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina