Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Joseph Conrad

Joseph Conrad
Literatura anglesa
Pseudònim de l’escriptor en llengua anglesa, d’origen polonès, Józef Teodor Konrad Nałęcz Korzeniowski.
Fill d’un dramaturg, fou mariner a França i a Anglaterra El 1886 adquirí la nacionalitat anglesa i començà els seus treballs literaris El 1895 publicà la seva primera novella, Almayer's Folly ‘La follia d’Almayer’ Superades les dificultats inicials en l’aprenentatge de l’anglès, adquirí un llenguatge culte i minuciosament elaborat Proper a Dostojevskij en la seva visió de l’home, fou nihilista en la seva concepció amoral de la vida En les novelles d’aventures uní la descripció dels ambients marítims i exòtics, molts d’ells de base autobiogràfica, a un gran sentit de l’observació i de l’…
Studios
Monestir
Monestir de Constantinoble, fundat, segons la tradició, pel cònsol romà Studios (~463).
Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva església…
Benet Josep Nebot i Pérez
Literatura catalana
Poeta, autor teatral i gramàtic.
Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa pintoresques solucions…
Jocs Florals de Lo Rat Penat
Certàmens poètics instituïts per Lo Rat Penat el 1879 que se celebren anualment a València.
Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent WQuerol Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta 1879, Víctor Balaguer 1880, Ciril Amorós 1888, Francesc Pi i Margall 1891, representat per VBlasco i Ibáñez, Lluís Cebrian i Mezquita 1892, Joan Alcover 1900, Josep Sanchis i Sivera 1902, Teodor Llorente 1905,…
Aschaffenburg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main.
Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del segle X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou incorporada a Baviera…
Trio de Corda de París
Música
Grup de cambra francès.
Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique Merlet Aquest grup destaca pel seu compromís amb els…
qüestió dels Tres Capítols
Controvèrsia desvetllada per la política conciliatòria de l’emperador Justinià I envers els monofisites (monofisisme).
Els Tres Capítols eren escrits de Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d’Edessa Justinià els condemnà com a nestorians, i el seu decret fou ben acollit a Orient A Occident, la decisió imperial semblà un atac al concili de Calcedònia, i el papa Vigili refusà d’acceptar-la Cridat a la cort, signà, sota la pressió imperial, el Iudicatum 548, o la condemna dels Tres Capítols , però després se'n retractà L’emperador convocà un concili a Constantinoble 553, que condemnà els Tres Capítols El papa Vigili, després d’haver sofert presó i tortura, a Constantinoble, reconegué…
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura…
concili II de Constantinoble
Cinquè concili ecumènic (553), convocat per l’emperador Justinià amb l’intent de reconciliar ortodoxos i monofisites.
En 543-544 havia publicat un edicte dogmàtic on condemnava els Tres Capítols obres de Teodor de Mopsuèstia, de Teodoret de Cir i d’Ibes d’Edessa Els 151 bisbes orientals presents al concili condemnaren també aquestes obres El papa Vigili, present a Constantinoble, no hi prengué part i primerament es refusà a aprovar-lo, però acabà fent-ho, a l’exili, com ja d’antuvi havia condemnat els Tres Capítols , cedint més d’una vegada a les pressions imperials El concili fou una revisió del de Calcedònia, i durant força temps l’Occident es refusà a admetre'l El concili condemnà també l’…
Josep Espí i Ulrich
Música
Compositor.
Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner Es dedicà inicialment a la música religiosa Stabat Mater , 1869 i fou organista 1872-~1883 del collegi de jesuïtes de Sant Josep, de València Escriví peces de concert, com la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I 1875 La Sociedad de Conciertos de Madrid, que dirigia Jesús de Monasterio, li n'estrenà algunes que li donaren notorietat El 1887 estrenà a Madrid la sarsuela El recluta , amb text d’Antoni Chocomeli basat en un poema de Teodor Llorente i Olivares, convertida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina