Resultats de la cerca

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954 Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota , on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó 1968-69 Fundador del Centre Escolapi Pastoral 1963, compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953-55, de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de Villanueva de l’…

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

Sabater d’ofici, escriví un Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona , del 1820 al 1849, interessant per les notes sobre el govern del comte d’Espanya 1927-32, la Crema de Convents del 1835 i l’assassinat de carlins del 1836, a la Ciutadella

Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de La Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia, que exercí sobretot a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fou, així mateix, professor d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 Entre 1990 i 1994 fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Formà part de la junta directiva del FC Barcelona presidida per…

Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente

Fill del joier, pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà d’ Abel Vallmitjana , pintor i gravador El 1925 se n'anà a França i s’installà a París, on entrà en contacte de ple amb el món de les arts Amb una sòlida formació artística, el 1929 fou nomenat professor a la Universitat Industrial de Barcelona Artista destacat, cinc de les seves obres foren seleccionades per l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 A partir del 1946 es traslladà a Amèrica i s’establí a Veneçuela 1946-57 En aquest país feu nombroses exposicions i guanyà diversos premis importants Professionalment, ben integrat a…

Fill d’una família de tradició pagesa, desenvolupà diverses iniciatives culturals, cíviques i esportives al seu poble i a la comarca El 1974 creà la revista de caràcter local  Font-tallada , i diversos equips de futbol a Sant Pere Molanta Promogué la fundació de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977, entitat de la qual presidí la junta gestora del 1996 al 1998 Fou regidor de l’Ajuntament d’Olèrdola 1987-91 i jutge de pau del municipi Entre d’altres, és autor de Retalls del folklore penedesenc 1982, Vocabulari del vinyater penedesenc 1996, Folklore del Penedès , en dos volums 2000, 2001 i Sant…

Llicenciat en ciències físicoquímiques 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Fou secretari-redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, collaborà en les Oficines Lexicogràfiques i fou professor de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l’Escola Normal de Mestres El 1904 ja havia publicat un primer Resum de gramàtica catalana , criticat per Fabra, amb qui l’uní una bona amistat Més que investigador, fou un bon divulgador de les doctrines…