Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
Terenci Thos i Codina

Terenci Thos i Codina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret i feu estudis de lletres, i des del 1876, fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers Com a diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880, tingué la iniciativa, frustrada, de demanar la creació d’una càtedra pública de llengua i literatura catalana i provençal, el 1880 Participà des de molt aviat als jocs florals de Barcelona, dels quals fou un concurrent assidu hi obtingué el títol de mestre en gai saber guanyà l’englantina el 1864 i el 1886, i la viola, el 1887, hi fou premiat amb cinc accèssits i un premi extraordinari, i el 1863 en fou…
,
Manuel Jorba i Jorba
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i erudit de la literatura catalana.
Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…
,
Rosalia Guilleumas i Brosa
Arxivística i biblioteconomia
Bibliòloga i historiadora de la literatura.
Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs sobre la seva especialitat, la bibliografia, així…
esbart
Folklore
Dansa i ball
A Catalunya, grup o associació dedicat al conreu i la difusió de la dansa tradicional catalana.
El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre,…
La Creu del Montseny
Setmanari
Setmanari catòlic regionalista fundat a Barcelona el 1899 i dirigit per Jacint Verdaguer.
Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica
El Centre Nacional Català es constitueix a Barcelona
Es constitueix a Barcelona el Centre Nacional Català, promogut per Narcís Verdaguer i Callís, que agrupa els catalanistes possibilistes
Gent Nova
Periodisme
Periòdic de Badalona adscrit a la Unió Catalanista (3 de desembre de 1899 — 27 d’abril de 1918).
Primerament quinzenal 1899-1901, després fou setmanal Hi collaboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Domènec Martí i Julià
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a…
Es funda "La Veu de Catalunya"
Fundació del setmanari literari i polític "La Veu de Catalunya", impulsat per Narcís Verdaguer i Callís, Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell
Josep Pereña i Moros
Educació
Pedagog.
Llicenciat en filosofia i lletres, dirigí les Escoles Laietània collaborà a Serra d’Or i a Criterion És autor d' Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer 1955
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina