Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1950) i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón (1957-59). El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora (1966-70) i directora (1970-80). Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya (1973-86), del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries (1973-82), però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional.
Publicà treballs sobre la seva especialitat, la bibliografia, així com sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer.
Sobre bibliografia publicà La biblioteca de Joan Bonllavi, membre de l’escola lul·lista de València al segle XVI (1954), escrit amb col·laboració amb Josep Maria Madurell i Marimon; Diez años de publicaciones periódicas en la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1958-1968) (1969); Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972), entre d’altres.
En referència als estudis lul·lians i verdaguerians cal destacar: Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull (1962-67), orientades per l’historiador Jordi Rubió i Balaguer, amb qui es casà el 1959; Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer (1953, reed. 1988); Deu anys de publicacions verdaguerianes. 1945-1954 (1957); Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer (1977).
També escriví La llengua catalana segons Antoni Rubió i Lluch (1957), Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967) i Bibliografia i cronologia de Jordi Rubió i Balaguer (1887-1982) (1985, amb Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó).