Resultats de la cerca
Es mostren 838 resultats
Sant Miquel de la Cerulla (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del capítol de Roda…
Sant Pere de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba abandonada…
Casa forta d’Olivelles (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta de tipus torre, una de les més ben conservades de la comarca, ara integrada dins el cos d’una masia, abandonada ECSA - V Roca Casa forta-torre situada al cim d’un turó, damunt de la confluència de la petita vall del torrent ‘de Maçaners i la vall del Rialb En època moderna esdevingué una casa de pagès Ca n’Olivelles Actualment és abandonada Mapa 34-12291 Situació 31TCG490562 Des de la pista que segueix el Rialb per la riba dreta, a uns 500 m del Molí Nou, surt un camí carreter que, fent la volta al turó on s’alça el mas, ens hi porta 1 km Casa…
Mare de Déu de l’Esperança de Claret, abans Santa Maria (Tremp)
Art romànic
Situació Finestra situada al mur de migdia, un dels pocs elements marcadament romànics que resten d’aquesta abandonada església ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Claret és situada al centre de l’abandonat poble de Claret, a uns 6 km de Tremp per la carretera de Fígols de la Conca Mapa 33-12290 Situació 31TCG238695 L’itinerari per a arribar a Claret és el mateix assenyalat en la monografia anterior JAA Història Tot i que el lloc de Claret és esmentat entre els anys 1099 i 1100, l’església parroquial de Santa Maria de Claret no apareix en la documentació fins l’any…
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol…
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època ibèrica la…
Sant Pere d’Octavià
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població.
Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus…
Sant Cristòfol de Secanella (Veciana)
Art romànic
El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien tres…
Casa forta propera al camí de Sant Ferriol (Sant Ferriol)
Al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, segons publica Ferran del Campo Castells medievals 37 castells de la Garrotxa , Carles Vallès editor, Figueres 1989, pàgs 96-97, hi ha les restes d’una antiga casa forta, reaprofitada després com a masia i ara abandonada És situada en un indret pla, al costat de camps de conreu Té una planta lleugerament rectangular A la cambra que n’ocupa la planta baixa hi ha un arc central que la parteix de nord a sud Al mur de migjorn segurament hi havia la porta a tot el voltant s’obrlen diverses espitlleres Els carreus dels seus murs són…
Alexandre Jean Albert Lavignac
Música
Musicòleg i pedagog francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins al final de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina