Resultats de la cerca
Es mostren 2380 resultats
Antoni Montserrat Carrasquer
Futbol
Futbolista.
S’inicià al Júpiter la temporada 1935-36, i, una vegada acabada la Guerra Civil, jugà al Compostella i al Deportivo de la Corunya 1940-42, amb el qual debutà a primera divisió Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1942-44 i fou cedit al Sabadell 1944-45 Després jugà al Martinenc i al Sant Andreu, on es retirà el 1949
Josep Ombuena i Antiñolo
Periodisme
Periodista.
Redactor de Las Provincias , fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d' Avance 1939 i redactor en cap de Levante En 1959-92 fou director de Las Provincias Franquista i anticatalanista, publicà les novelles Sinfonía patética 1950 i La isla de los lagartos 1958 i els reculls de notes o articles Papeles 1968, Valencia, ciudad abierta 1973 i Dietario personal 1974
Aleksandr Stambolijski
Història
Polític búlgar.
Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat
Sébastien de Pontault
Disseny i arts gràfiques
Militar
Enginyer militar i dibuixant francès, conegut amb el nom de cavaller de Beaulieu
.
Féu plans del terreny als camps de batalla i esdevingué així el creador de la topografia militar És autor d’una obra molt extensa sobre les accions militars franceses des del 1643 fins al 1692 —acabada per la seva neboda—, titulada Louis le Grand ou Recueil de plans et vues des places assiégées et de celles où se sont données les batailles
Àngel Torrens i Dalmau
Història
Història del dret
Polític i advocat.
De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió
José Antonio de Chaves y Osorio
Militar
Militar castellà filipista.
Durant la guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D’Asfeld en l’incendi de Xàtiva 1707 i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant 1707 Acabada la guerra, fou corregidor governador d’Alacant 1715 i, posteriorment, capità general interí de Mallorca 1722-25
Joan Guitard
Cristianisme
Sacerdot.
Estudià a Solsona i a Vic Incorporat a l’exèrcit liberal 1833, desertà i es passà al bàndol carlí, i es formà a l’acadèmia militar de Ripoll Acabada la guerra 1840, inicià estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà, on conegué Antoni M Claret, amb el qual anà a Cuba En tornar a Perpinyà reorganitzà l’arxiconfraria de la Cort de Maria
Sant Miquel de Terradelles
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), que forma un apèndix del municipi entre Gaià i Avinyó (Bages) i Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga
Sant Gèli
Municipi del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, prop de Nimes.
Ceràmica industrial L’església és tot el que resta d’una gran abadia benedictina romànica que no fou acabada s’hi destaquen el cor, la immensa cripta de tres naus i sobretot la façana, amb tres portals magníficament treballats, una de les millors obres de l’art provençal del s XII, amb escenes de la vida de Crist i grans figures d’apòstols Té un museu Arqueològic
La Sagrada Família acorda pagar llicència d’obres
L'Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família acorden després de dos anys que el temple pagui llicència d’obres Des que va iniciar-se’n la construcció 1882, el temple no ha estat sotmès a la contribució regular per aquest concepte En total, seran 136 milions d’euros pagats en deu anys, quan s’estima que l’obra estarà acabada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina