Resultats de la cerca
Es mostren 1131 resultats
Jeroni de Santa Fe
Literatura
Judaisme
Metge, escriptor i polemista d’origen jueu (Yehošu‘a Lorquí); fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril del 1412.
Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix
Hilario Ascasubi
Literatura
Poeta gauchesco argentí.
Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important
saprogènic
Biologia
Capa superior d’un sòl sublacustre, en el qual els detrits d’origen planctònic es descomponen activament i formen les capes inferiors.
Mateu Martí i Miquel
Història
Lliurepensador, conegut com a Ateo Martí.
De posició benestant, estigué afiliat al partit socialista en 1919-23, i posteriorment collaborà activament amb els comunistes fou el primer director de Nuestra Palabra , el 1931, i candidat per aquest partit a les eleccions de diputats a corts del 1933 i els anarquistes en especial Cultura Obrera Francmaçó i anticlerical, fou l’organitzador de la Lliga Laica a Mallorca agost-novembre del 1930, i fundà i dirigí el periòdic Sotana Roja 1931 Fou afusellat l’any 1937
Federació de Cooperatives Valencianes
Història
Organisme que reuní la majoria de les cooperatives del País Valencià cap als anys 1913-21.
Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934
drus | drusa
Islamisme
Individu d’una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat.
El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Escriptor.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio
,
Vicent Ferrer i Mallent
Cristianisme
Religiós dominicà de la família de sant Vicent Ferrer.
El 1544 anà com a missioner a l’Amèrica Central, amb Bartolomé de Las Casas, amb el qual compartí el zel en la defensa dels indis i l’oposició als colons espanyols Obligats a retirar-se a Chiapas, intervingué activament en la fundació de la província dominicana de Sant Vicent Ferrer, on residí dotze anys, com a prior del convent Era anomenat Pare dels Indis i fou tingut en fama de venerable a partir de la seva mort
Josep Estremera i Cuenca
Literatura catalana
Teatre
Autor dramàtic i poeta.
Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès
Josep Birotteau
Cristianisme
Eclesiàstic, germà de Joan Birotteau.
Professor de teologia a la Universitat de Perpinyà i rector del seminari Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes 1791 i Doctrine des observations chrétiennes 1792, hagué d’exiliar-se Després del concordat del 1801 tornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general participà activament en la reorganització diocesana També és autor d' Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile 1801
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina