Resultats de la cerca
Es mostren 2493 resultats
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
Bombai
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, creat el 1947, que corresponia al territori de la presidència de Bombai
.
La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra
Sant Bartomeu (Castelló d'Empúries)
Art romànic
Convent de frares mercedaris que fou creat l’any 1238 a llevant de la població, a les actuals hortes, vora el puig Fou destruït durant el setge del 1655 per les tropes franceses, i a partir de l’any 1763 fou construït un nou convent intramurs
Fritz Opel
Industrial alemany.
Net del fundador de la casa Opel, constructora d’automòbils, experimentà durant els anys 1925-30 un motor coet de la seva invenció precursor dels actuals motors de reacció que fou aplicat amb èxit tant als automòbils de prova com a alguns aeroplans de l’època
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
didal

Didal de plàstic per a guitarra
© Fototeca.cat / Idear
Música
Peça de material elàstic que es fixa als extrems dels dits per a polsar les cordes d’alguns instruments.
De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual
nuba
Etnologia
Individu del grup de tribus que habiten a la zona muntanyosa del Kurdufan (Sudan).
Desplaçats pels àrabs als territoris actuals des del s XVI, els anys noranta eren prop d’1,5 milions d’individus Conreen mill, sèsam i blat de moro Algunes tribus mantenen el matriarcat com a sistema social Llurs llengües pertanyen al grup nubià Parcialment islamitzats, són famoses les seves lluites rituals
tarpan
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes i d’una longitud de pèl variable (llarg a l’hivern i curt a l’estiu), extingit vers el 1760 a causa, principalment, de la caça a la qual era sotmès per a aprofitar-ne la carn i la pell.
Habitava a les estepes compreses entre el Don i el Dnièper, i arribava a formar ramats d’uns quants centenars d’individus Hom el considera un dels orígens de les races actuals de cavalls Durant el segle XX l’espècie ha estat reproduïda a partir de creuaments entre races domèstiques
concavenàtor
Paleontologia
Gènere de dinosaures carnívors (teròpodes) carcarodontosàurids propis del Barremià superior (Cretaci inferior) de Conca, Castella-la Manxa.
Assolia una llargada mínima de 6 m i es caracteritzava per l’allargament de les espines neurals de dues vèrtebres sacres i la presència d’una filera de petites protuberàncies a l’ulna Hom considera que aquestes protuberàncies eren llocs d’ancoratge d’estructures tegumentàries folliculars, homòlogues a les dels ocells actuals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina