Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Societat d’Onomàstica
Societat iniciada el 1973 per l’impuls d’un grup d’investigadors de les comarques tarragonines, i constituïda oficialment com a societat el 1980.
Té per objectius fomentar l’inventari, l’estudi i la defensa dels noms propis onomàstica, dels de persona antroponímia i dels de lloc toponímia de l’àrea lingüística catalana, dins un àmbit d’actuació estatal Organitza periòdicament colloquis d’estudi 50 fins el 2024 a diverses localitats i publica un butlletí trimestral i la collecció “Monografies” Enric Moreu-Rey en fou secretari general des dels inicis i fins a la seva mort Entre els anys 2005 i 2013 mantingué un conveni de collaboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC per a la potenciació de l’onomàstica L’any 2016 s’adherí a…
Andreu II d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1205-35).
Fill de Béla III mort el 1196, disputà la corona al seu germà gran Eimeric mort el 1204 i prevalgué sobre el fill d’aquest, Ladislau III mort el 1205 S'adherí a la cinquena croada, però, després de divergències amb el rei de Jerusalem i del fracàs de l’atac contra la fortalesa musulmana del mont Tabor, abandonà l’empresa 1217-18 Inicià una política de donacions territorials que augmentà el poder dels grans propietaris Concedí a la noblesa l’anomenada Butlla d’or 1222, que restringia el poder del rei en profit de l’aristocràcia Concertà el matrimoni de la seva filla Violant amb Jaume I de…
Servi Sulpici Galba
Història
Emperador romà (68-69).
D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a RENACE Les…
Bernardo Francés y Caballero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les seves…
Youssef Ben Khedda
Política
Polític algerià.
Secretari general 1946 del Mouvement pour le Triomphe des Libertés Démocratiques MTLD, s’adherí l’any 1955 al Front de Libération Nationale FLN Fou ministre d’afers socials del govern de la República Algeriana a l’exili 1958-60 El 1961 substituí Ferhat Abbas com a cap del govern provisional El 1962 fou allunyat del poder en esdevenir Ben Bella cap del govern Arrestat el 1964, més tard s’exilià, però tornà al seu país al cap d’uns quants anys El 1976 signà amb Ferhat Abbas i altres polítics una crida al poble contra el socialisme creixent del règim de Boumedienne, cosa que li…
Richard Sorge
Història
Espia alemany al servei de l’URSS.
El 1929 la Internacional Comunista l’envià a la Xina per organitzar una xarxa d’espionatge Tingut per hàbil periodista i alemany lleial, el 1933 s’adherí al partit nazi Més tard, el Komintern l’envià al Japó, on esdevingué assessor polític de l’ambaixador alemany Eugen Ott Pel maig del 1941, Sorge avisà l’URSS dels plans d’invasió 22 de juny de 1941 de l’exèrcit alemany i de les intencions japoneses d’atacar objectius del Pacífic, més que no de dirigir-se contra la Unió Soviètica Aquesta darrera informació permeté a l’exèrcit roig de reforçar el front occidental A l’octubre del mateix any fou…
Josep Llausàs i Mata
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Literat i filòleg.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico…
,
Joventut Nacionalista La Falç
Història
Agrupació catalanista formada el 1918 a Barcelona, en escindir-se del grup La Renaixença, que es decantà cap al socialisme.
Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà al marge dels…
Lucas Alamán
Economia
Historiografia
Política
Polític, economista i historiador mexicà de família hispànica.
El 1819 publicà un informe de les causes de la decadència de la mineria a Nova Espanya Dictamen sobre el importante ramo de la minería i s’adherí al projecte americà d’Aranda Aconseguí de formar a la Gran Bretanya la Compañía Unida de Minas 1822 per a treballar les mines mexicanes El 1825 ocupà el càrrec de director d’aquella companyia i installà al Cerro de Mercado prop de Durango la primera ferreria moderna del país Com a membre del partit conservador mexicà defensà les institucions colonials, el latifundisme i el poder de l’Església Entre 1823 i 1853 ocupà diversos ministeris i ajudà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina