Resultats de la cerca

A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida Helle, en canvi, caigué a l’Hellespont, on es negà i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo Allí anaren a cercar-lo els argonauta  amb Jàson Anomenat també toisó d’or del francès toison , ‘velló’, a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d’Or Aquest mite ha estat reinterpretat lliurement per Franz Grillparzer…

Fou paer de Balaguer Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles Després de participar en la defensa de Barcelona 1705 i 1706, fou destinat al front de Lleida Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana 1713, reingressà a l’exèrcit Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldes d’Estrac agost del 1713 Reintegrat a Barcelona, participà en la seva defensa fins a la caiguda de la ciutat D…

Estudià a Leipzig sota la direcció de Georg Curtius i professà allí des del 1887 fins a la mort El 1876 publicà un article sobre les nasals sillàbiques indoeuropees que revolucionà les concepcions aleshores admeses i desfermà una polèmica de la qual nasqué la constitució del grup Junggrammatiker ‘neogramàtics’ i el debat sobre la regularitat de les lleis fonètiques El 1878 publicà, amb Hermann Osthoff, unes recerques morfològiques amb les quals tothom el reconegué com un dels mestres del comparatisme El 1885 publicà Griechische Grammatik , i del 1886 al 1900, juntament amb…

Es distingí en la guerra de Jaume II contra Frederic de Sicília Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya Actuà també d’ambaixador entre les corts de Nàpols i de Barcelona Des del 1311 capitanejà les tropes angevines a la Romanya, regió de la qual fou vicari pel rei Robert fins el 1315, que el succeí Diego de Larat Com aquest, combaté les tropes de l’emperador Enric VII a Roma el 1312, quan aquest hi acudí a coronar-se Fou…

Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou…

Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt…

Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep…

Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita Arran de la presa de Zahara 1481 per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal , i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova 1483 per tal d’obtenir l’ajuda cristiana Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada Perduda aquesta guerra de Granada , continuà residint-hi fins que fou desterrat a Andarax pels Reis Catòlics…

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un…

Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a  cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a Sarrià com…