Resultats de la cerca

En aquest tipus d’ensenyament es manté la referència d’uns objectius d’aprenentatge comuns i s’utilitza de manera flexible una varietat de mètodes didàctics en funció de les característiques individuals de cada alumne L’ensenyament multinivell treballa a l’aula ordinària, fa adaptacions i utilitza estratègies per a poder donar una resposta adequada als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge dels alumnes i així redueix la necessitat de tenir programes diferenciats

Alumne de Massenet i de CFranck, succeí aquest com a organista de Sainte-Clotilde, a París 1890-98, i dirigí els Concerts Colonne 1910-33 Autor d’òperes com La coupe enchantée 1895 i On ne badine pas avec l’amour sobre l’obra d’Ade Musset, 1910, oratoris, el ballet Cydalise et le Chèvre-Pied 1923, música d’escena per a Ramuntcho 1906, de Pierre Loti, i obres per a piano

Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

Alumne de Steinbach i Lohse a la Hochschule de Colònia 1908-12, debutà a Mülheim 1911 i treballà com a assistent a Bayreuth Fou director als teatres d’òpera d’Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 abans de substituir Bruno Walter al front de l’òpera de Munic 1922-36 Després de passar per Viena 1937-45 a partir del 1951 fou un dels directors més habituals del Festival de Bayreuth

Generalment es basa en la lliure disponibilitat de materials i recursos diversos que inclouen sistemes d’autocorrecció

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Estudià piano amb Rafael González, composició amb Gilardo Girardi i direcció d’orquestra amb Mariano Drago a l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat Nacional de La Plata El 1954 s’establí a Roma, on fou alumne de Goffredo Petrassi i Guido Turchi Entre les seves obres destaquen les Variaciones , per a orquestra 1953, Concierto , per a violí i orquestra, Oda , per a baríton, sobre un text d’E Rostand, i Concertino , per a piano i orquestra

Cursà la carrera de piano, com a alumne lliure, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà a l’École Normale de París amb Luis de Moura Castro i Aquiles Delle Vigne, a l’escola superior de música Reina Sofía de Madrid amb Dmitri Bashkirov, i al conservatori Richard Strauss de Munic El 2006 obtingué el primer premi en la 52a edició del concurs internacional de música Maria Canals de Barcelona Ofereix concerts per tot Europa

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc