Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
indoafgà | indoafgana
Etnologia
Dit de l’individu pertanyent a un grup de les races blanques esteses pel sud de l’Iran, la república de l’Afganistan, la conca de l’Indus i la vall del Ganges al nord de l’Índia.
Els indoafgans es caracteritzen per una alçada bastant elevada 1,70 m i una cos ben proporcionat i esvelt Dolicocèfals, tenen la cara allargassada i oval, amb el nas recte i una mica ample, els ulls molt grossos i negres, la pell clara, però d’un to càlid, i els cabells negres, llargs i ondats
Multipistes Sils
Automobilisme
Equipament per a esports de motor de Sils.
Disposa de dos circuits de competició per a karts, minimotos i motocròs El primer és una pista de 700 m de llarg i 8,5 m d’ample que acull anualment una prova del Campionat de Catalunya i del Campionat d’Espanya de kàrting El segon és un circuit de 2,2 km de recorregut
el Montsec d’Estall
Serra
Sector ponentí del Montsec, entre la Noguera Ribagorçana i el riu de Queixigar.
Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard
el Montsec d’Ares
el Montsec d’Ares vist des del port d’Àger
© Fototeca.cat
Serra
Sector central de la serra de el Montsec
, compresa entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament.
Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d’ample, i té una altitud sostinguda entre els 1 500 i els 1 676 m 1 567 al puig de Corona Separa la Conca de Tremp Pallars Jussà de la vall d’Àger Noguera, només comunicades, ultra pel congost dels Terradets ferrocarril i carretera, per la collada d’Ares
canal de Bristol
Canal marí
Golf de la Gran Bretanya, a l’oceà Atlàntic, entre el sud de Gal·les i el comtat de Devon, Anglaterra.
Té uns 128 km de llarg per 69 km d’ample a la banda occidental Conté nombroses badies badia de Carmarthen, badia de Swansea, badia de Bridgwater, badia de Barnstaple, i a l’extrem oriental s’obre l’estuari del Severn Té ports pesquers i de tràfic de primer ordre com són Bristol, Swansea i Cardiff
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
hipopotàmids

Hipopòtam
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Família de mamífers del subodre dels suïformes que comprèn dos únics gèneres, Hippopotamus i Choeropsis, amb una sola espècie cadascun.
Tenen el cos massís, les extremitats curtes, gruixudes i tetradàctiles, la cua curta, comprimida lateralment, i el cap massís amb el musell ample La pell arriba a atènyer 5 cm de gruix, i els orificis nasals, els llavis i les orelles són proveïts de cerres rígides Són herbívors i les dents incisives i canines tenen creixement continu
cranc

Cranc
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Nom comú dels crustacis decàpodes.
Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces
cal·lifòrids
Entomologia
Família de dípters braquícers ciclòrrafs que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos robust i quetes abundants.
Tenen el cap ample, els ulls grossos i la trompa curta, adaptada per a xuclar Presenten sovint tons metàllics, verds o blaus Tenen el vol ràpid i habiten entre la vegetació xuclen els sucs dolços de les plantes, i algunes espècies s’alimenten de carn en descomposició El representant tipus de la família és la mosca blava
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina