Resultats de la cerca

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà essent encerclat…

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Destinat a Barcelona, i a les ordres del jutge militar Enrique Marzo, presidí els interrogatoris i executà la major part dels turments als principals implicats en el procés de Montjuïc del 1896 Posteriorment fou cap de la policia especial de repressió de l’anarquisme a Barcelona i els seus mètodes li reportaren molts enemics com a Botxí de Montjuïc El 4 de setembre de 1897 el periodista anarquista Ramon Sempau intentà, sense èxit, d’assassinar-lo

Sabater, de molt jove collaborà a El Rayo 1912-14 i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914 A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí Fundà també Cultura Obrera 1919-24, que dirigí 1919-22

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Visqué des de petit a Barcelona i de molt jove exercí el periodisme amb el pseudònim de Liberto Calleja Collaborà sempre a la premsa anarquista i anarcosindicalista de Catalunya, i a la de diversos països d’Amèrica i de França Dirigí Solidaridad Obrera de Barcelona Prologà la versió castellana de la biografia de Louise Michel de Fernand Planche i un opuscle d’H Plaja sobre sindicalisme Actiu militant de l’organització obrera de Catalunya, s’expatrià durant la Dictadura de Primo de Rivera i una altra vegada després del 1939

Cursà la carrera d’enginyer Elegit diputat en diverses legislatures de la tercera república, el 1880 fou nomenat ministre d’obres públiques i, el 1885, ministre de finances Fou elegit per a la presidència de la república com a solució de compromís per a succeir Jules Grévy 1887 Durant el seu mandat tingué lloc l’actuació del general Boulanger 1886-89, l’escàndol del canal de Panamà 1892 —la seva integritat, però, no fou mai posada en dubte— i l’agreujament dels problemes socials Morí assassinat a Lió per l’anarquista italià Sante Caserio