Resultats de la cerca

Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina 1424-28 encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols Morta aquesta 1436, lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona

El seu pare li traspassà Calonge el 1284 es casà amb Sibilla de Bestracà Acompanyà Pere el Gran a Sicília 1282, i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles d’Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya El 1306 prengué part en l’expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus El 1315 succeí el seu germà Bernat de Cruïlles i de Peratallada en la procuració general de València

Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres

Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou

Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista

Vers el 975 es casà amb Arsenda d’Anjou, i vers el 990 amb Emma de Provença, que li aportà en dot el marquesat de Provença amb els comtats de Forcalquier i Aurenja Amb Ramon III de Roergue féu un tractat de repartiment pel qual es reservà, entre altres coses, una part del comtat de Nemze Nimes, que des de llavors fou anomenat comtat de Sant Gèli, perquè encloïa l’abadia d’aquest nom

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus…

Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats

Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri

Nucli industrial indústries alimentàries i de construcció naval i centre turístic balnearis Port comercial i esportiu Situada prop de l’antiga Stabiae , destruïda per l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es formà al voltant d’un castell erigit per Frederic II segle XIII i refet per la dinastia catalana El 1284 hi tingué lloc la batalla naval de Castellammare , en la qual l’estol català de Roger de Lloria derrotà el de Carles d’Anjou