Resultats de la cerca

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

Situació i presentació És al bell mig de la vall de Torelló, al sector NE de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà, a l’E amb les terres garrotxines de la Vall d’en Bas, al S amb Santa Maria de Corcó i Torelló i a l’W, amb Sant Vicenç de Torelló i Orís Les terres del terme són força abruptes, a excepció del sector de la vall on és la vila Destaca la serra de Curull, amb el coll de Sant Joan i el coll de Sant Bartomeu i Bellmunt 1247 m al límit amb Vidrà Tot i la importància del…

La capital és Khodžent En 1936-91 rebé el nom de Leninabad

Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov

La capital és Mikhajlovgrad 52 666 h est 1982

Situació i presentació Limita amb els termes de Gualba E, Campins SE, Sant Celoni S, Santa Maria de Palautordera S, Sant Esteve de Palautordera SW, Sant Pere de Vilamajor W i Montseny NW-N Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes 1703 m, el turó de l’Home 1706 m, on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles 1689 m, fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona…

La capital és Bakhtarān  Entre el 1969 i el 1986 rebé el nom de Kermānshāhan, quan fou substituït pel de Bakhtarān fins el 1995, que recuperà el de Kermānshāhan

Centre d’una fèrtil àrea cerealícola, a la vall del Qareh Sū Refineria de petroli, connectada per pipe-line amb el camp petrolífer de Naft-i-Shah, prop de la frontera amb l’Iraq Manufactures tèxtils i productes alimentaris Entre el 1969 i el 1986 rebé el nom de Kermānshāh, quan fou substituït pel de Bakhtarān fins el 1995, que recuperà el de Kermānshāh

La seva parròquia pertangué, fins el 1573, al bisbat de Lleida