Resultats de la cerca

Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut

A diferència de l' advaita de Ṡaṅkara , admet tres principis eterns l’ànima, el món i Déu i dóna importància decisiva a la devoció a Rama bhakti amb vista a l’alliberament mokṣā del cercle de les reencarnacions saṃsāra

Antic deixeble de Rāmānuja, se'n separà amb dotze deixebles El nou ensenyament, gairebé idèntic al de Rāmānuja , es caracteritzà, sobretot, per l’obertura a tothom, sense distinció de castes, fins i tot de no hindús

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616

Arrestat l’any 250, sota la persecució de Deci, aconseguí d’escapolir-se, i restà amagat La seva festa se celebra el 14 de gener

La seva obra abandona la simplicitat del retrat d’estil colonial per una interpretació psicològica i un desenvolupament tècnic dels colors i les textures

Monjo ~426, fou abat de Lerins Combaté l’arianisme i el macedonianisme, per la qual cosa fou exiliat per Euric, rei dels visigots La seva obra De gratia Dei et humanae mentis arbitrio el féu el representant més conegut del semipelagianisme Fou condemnat pels sínodes d’Arle i de Lió i pel concili d’Aurenja 529

Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en les seves sonates, les seves danses, etc

Autor de diferents qasṣīda Noble, fou poeta oficial a la cort dels califes omeies Es destacà en els cercles erudits de Bàssora, i tingué una llarga polèmica amb Ǧarīr El seu divan, amb descripcions de fets banals, és útil per a conèixer la societat del seu temps

Fou arximandrita d’un monestir prop de Constantinoble i tingué molta influència a la cort imperial Cirillià extremista, fou el capdavanter del monofisisme Condemnat per un sínode de Constantinoble 428, fou rehabilitat pel concili conegut com a lladronici d’Efes 449, organitzat pels seus partidaris, i fou condemnat definitivament pel concili de Calcedònia 451