Rāmānuja

(?, aprox. 1017 — ?, aprox. 1137)

Braman hindú, a l’Índia meridional, fundador de l’escola viśishṭādvaita o no-dualisme qualificat.

A diferència de l'advaita de Ṡaṅkara, admet tres principis eterns: l’ànima, el món i Déu i dóna importància decisiva a la devoció a Rama (bhakti) amb vista a l’alliberament (mokṣā) del cercle de les reencarnacions (saṃsāra).