Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
bonsai
bonsai
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Tècnica i art de cultiu d’arbres nans en una safata amb la mínima quantitat de sòl necessària per a subjectar-los i poder-los alimentar i amb el tronc i les branques el menys voluminosos possible.
Documentat des del començament del segle XIV a la Xina, poc temps després passà a l’arxipèlag del Japó, i allà es combinaren les dues formes de cultiu que aprengueren dels xinesos la imitació de la natura i les formes harmonioses no fou fins al segle XIX que arribà a Occident No hi ha cap espècie d’arbre que no pugui ésser objecte del bonsai si les seves arrels es poden posar en un test i el seu tronc es pot anar podant repetidament El resultat d’aquest tractament no és el mateix per als fruits, flors i fulles ja que no s’enriqueixen tan de pressa com el tronc i les branques Hom…
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
àlgia
Patologia humana
Mot de procedència grega que significa dolor.
Habitualment s’utilitza per a indicar un dolor en una zona concreta de la superfície del cos Les àlgies poden ésser d’origen central de la medulla o del cervell o perifèric dels nervis o de les arrels nervioses i també poden estar relacionades amb el sistema simpàtic
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
traqueofusariosi
Fitopatologia
Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs tubercularials del gènere Fusarium, com ara les formes especialitzades F.oxysporum i F.lateritium
.
Aquests fongs es conserven al sòl sota forma de clamidòspora, en presència d’un hoste sensible, germinen, penetren les arrels de l’hoste i es desenvolupen dins els vasos conductors Les formes especialitzades posseeixen una gran especificitat, a causa de la qual són patògens exclusivament d’un grup de plantes genèticament afins
Sant Pere de la Torre de Vernet (Sant Martí Sarroca)
Art romànic
L’actual capella no conserva cap indici d’època romànica, per la gran quantitat de modificacions que ha sofert Existia ja al final del segle XIII, i d’això es desprèn, per tant, que les seves arrels han de ser més antigues La primera data segura trobada fins ara és del 1405
nòdul radical
Biologia
Botànica
Engrossiment de les arrels de les lleguminoses produït per la simbiosi amb rizobis
.
radicotomia
Secció quirúrgica d’una o més arrels nervioses en el seu trajecte intrameningi.
És anomenada també rizotomia
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina