Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
adenosina
Bioquímica
Ribòsid de l’adenina.
Sòlid cristallí que es fon a 229°C Soluble en aigua, sobretot calenta, pràcticament insoluble en alcohol L’adenosina és un nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de β—D—ribosa i d’una molècula d’adenina El nucleòtid corresponent és l’àcid adenílic L’adenosina exerceix un gran paper en bioquímica, ja que és el constituent de substàncies d’importància fonamental AMP, ADP, ATP, ARN, ADN, etc Per hidròlisi dóna adenina i la D-ribosa En el catabolisme es desamina per acció de l’adenosina-desaminasa i dóna inosina És preparada per hidròlisi de l’àcid nucleic del llevat,…
Francisco Javier Duarte Roca
Tennis
Tennista i entrenador conegut com Dudu Duarte.
Competí representant el Club Laietà i el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Abandonà la pràctica del tennis professional per a exercir com a entrenador de jugadors com Alberto Berasategui, Àlex Corretja, Carles Costa o Tommy Robredo, amb els quals aconseguí 34 títols del circuit ATP Guanyà també la Copa Davis com a seleccionador espanyol 2000 Entre els anys 2005 i 2009 ocupà el càrrec de director esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET Fou un dels fundadors, juntament amb Javier Soler i Àngel Jiménez, del primer centre privat de tennis de l’Estat Rebé el premi…
Eduard Osta Valentí
Tennis
Tennista i entrenador.
Començà a jugar al Club Tennis Tarragona i també defensà el Club Tennis Barcino Guanyà el torneig ATP Tarbes 1981 i la Copa del Rei 1986 Un cop retirat, exercí d’entrenador Dirigí Arantxa Sánchez i Conchita Martínez Formà un grup de treball amb Manolo Orantes Collaborà en la preparació de Jordi Arrese, Francis Roig, Roberto Carretero i Àlex Corretja Dirigí el Centre Internacional que la federació catalana té a Cornellà i el grup de tecnificació de la federació catalana a Tarragona Combinà la tasca d’entrenador amb la de jugador veterà En aquesta categoria fou campió mundial per…
adenilar
Biologia
Unir a una molècula residus d’adenil procedents d’una molècula d’ATP.
Stefan Edberg
Tennis
Tennista suec.
Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres
José Higueras
Tennis
Tennista i entrenador.
S’inicià en el Reial Club de Tennis Barcelona i el 1969 guanyà el Trofeu Comte de Godó Especialista en terra batuda, guanyà 16 torneigs del circuit professional en individuals En dobles aconseguí la victòria en tres torneigs i, fent equip amb Manuel Orantes, aconseguí la Copa de les Nacions per Espanya 1978, 1983 Disputà també 39 partits de la Copa Davis amb Espanya L’any 1983 arribà a la seva posició més alta en el rànquing de l’ATP 6è en individuals El 1985 es retirà i inicià la seva carrera com a tècnic, principalment als EUA, entrenant, entre d’altres, Jim Courier, Michael…
,
bomba de sodi
Biologia
Mecanisme enzimàtic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració de sodi i de potassi a l’interior de la cèl.lula.
La concentració d’ió sodi és elevada al líquid extracellular i baixa al citoplasma, a l’inrevés de la de l’ió potassi Per tal de mantenir constant i òptima la concentració d’ambdós ions, té lloc a la membrana polarització de membrana un transport enzimàtic transport actiu, a contragradient, de sodi vers l’exterior, i de potassi un ió per cada 2 o 3 de sodi vers l’interior, mitjançant l’energia fornida per la degradació de l’ATP, la qual cosa indica una relació de dependència amb la respiració cellular En bona part un 70% els mecanismes enzimàtics que actuen traient sodi i ingressant potassi…
Jairo Velasco
Tennis
Tennista.
Resident a Catalunya des de la dècada de 1970 L’any 1985 es proclamà campió de Catalunya en dobles amb M Valentí Guanyà, en dobles, dos tornejos del circuit de tennis Grand Prix precedent de l’ATP Tour Kitzbühel 1974, amb Iván Molina i Bogotà 1979, amb Emilio Montano Guanyà també tres tornejos en individual i un en dobles en la categoria chal-lenger Fou membre de l’equip colombià de Copa Davis En categories de veterans, ha assolit en diferents ocasions els Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món, tant en individual com en dobles i també per equips, amb el Club…
contracció muscular

contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les…
Joan Aguilera i Herrera
Tennis
Tennista.
Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina