Resultats de la cerca

Fill del pintor Jaume Gonçalvo la Seu d’Urgell — 1428, a qui ha estat atribuït el retaule de Sant Ermengol de la Seu Estigué associat amb Jaume Cirera i Bernat Puig, i és possible que collaborés en el retaule de Sant Pere de la Seu d’Urgell Museu Nacional d’Art de Catalunya i altres colleccions És autor del reliquiari de Sant Fructuós catedral d’Urgell Hom l’identifica sovint amb l’hipotètic mestre d’All

Els escrits de la primitiva comunitat cristiana, en aplicar-lo a Jesús, expressen la creença en la seva divinitat Fill

Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations

Dinamarca celebra eleccions legislatives, en les quals els socialdemòcrates són la força més votada 25,9% dels vots, per davant dels liberals del primer ministre sortint Lars Løkke Rasmussen, partit que encapçala el govern danès des del 2001, llevat dels anys 2011-15 El populista Partit Popular Danès té un fort retrocés, atribuït a l’assumpció de polítiques antiimmigratòries de la major part dels partits, l’esquerra inclosa El 27 de juny, la socialdemòcrata Mette Frederiksen es converteix en primera ministra

Treballà a la península Ibèrica, concretament a Lleó, on obrí un important taller Per a la catedral féu el retaule major només se'n conserven cinc taules i diverses pintures murals capella del Dado i claustre, algunes de les quals conservades, bé que en molt mal estat També li és atribuït el políptic de Santa Clara, de Tordesillas Representant de l’estil internacional, la seva obra, lliure de convencionalismes i d’una gran finor i elegància, influí la pintura del seu temps

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona Hom ha demostrat, però, que devia ésser el mateix Joan Sarinyena D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se'n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Ribalta

Primer vescomte de Miranda Era del cos d’enginyers Lluità al Principat contra els matiners 1848 i a Madrid contra els insurrectes del 1856 Esdevingué amant de la reina Isabel II i hom li ha atribuït la paternitat d’Alfons XII El 1869 lluità contra els revoltats republicans de València Més tard fou comandant militar a Barcelona i València i ascendí a general de brigada 1878 El 1890 heretà el comtat de Torrefiel del seu pare, Rafael Puigmoltó i Pérez, segon titular

Rector de Vallferosa Solsonès en 1779-82, de Castellvell de Solsona i de Castellnou de Seana Escriví unes Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia Barcelona 1959 aprofitant en part els materials recollits per Miquel Llisterri, i han restat inèdites una biografia del bisbe Lassala, en castellà, i Dogmes i veritats de la nostra santa religió catòlica 1805, comentari al Catecismo del mateix Lassala, del qual traduí també una versió abreujada Hom li ha atribuït una història de Catalunya, perduda