Resultats de la cerca

Edita Enderrock , la primera revista de rock en català, i les publicacions Rockcollecció edicions monogràfiques sorgides a partir del 1999,  Sons de la Mediterrània des del novembre del 2007 i actualment transformada en un portal web, en substitució de la revista bimestral Folc 36 números, que des de l’any 2000 tractava la música tradicional i ètnica, Jaç nascuda al final del 2003, sobre  jazz , i 440 Clàssica des del juny del 2011, editada bimestralment i especialitzada en música antiga, clàssica, contemporània i òpera Des del 2002, conjuntament amb ARC, edita l’ Anuari de la Música Ha…

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la vora d’Ulm i…

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de…

Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres…

El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’…

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos…

Estudià magisteri a la Normal de Girona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Barcelona 1967 i el 1975 es doctorà en pedagogia a la mateixa universitat amb la tesi Anàlisi i sistemes en organització escolar Exercí la docència a l’Escola Sant Gregori amb Jordi Galí i fundà i dirigí l’Escola Gregal, un centre cooperatiu de Sant Adrià de Besòs, i el 1968 promogué i organitzà la filial de l’Institut Joan d’Àustria a Barcelona Des del 1967 fou professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, durant tres dècades fins a la seva jubilació i també fou el primer cap d’estudis d’…

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget,  Casa…

Les valoracions sobre la significació cultural i política de la televisió amb relació a la societat catalana al llarg dels anys seixanta i setanta han estat molt condicionades per la instrumentalització política directa i barroera que la dictadura franquista féu del nou mitjà de comunicació No és estrany De fet, l’anàlisi del paper social de la televisió sense la interferència del fet aclaparador de la dictadura ja seria extraordinàriament complexa Tot partint d’una realitat propera a la catalana, la capacitat d’incidència social del mitjà televisiu ha fet reflexionar teòrics com ara Umberto…

Creat la temporada 1979-80, és  dirigit i presentat per Cinto Niqui  El programa, que ha superat les 1700 edicions i els 30 anys d’existència, ha rebut els següents guardons